30/10/08

La Lliga fins ara...

La Lliga d’aquest any està sent interessantíssima des del punt de vista futbolístic. Veiem que cada cop més es produeixen resultats escandalosos en partits d’anada i tornada molt espectaculars. No es un tendència únicament de la Lliga Espanyola. Si analitzem els resultats de les últimes jornades de Champions i la classificació de per exemple, el Nàpols i Udinese a Italia, Hoffenheim a Alemanya o Hull a Anglaterra. Veiem que cada cop els partits son més imprevisibles i per tant, per nosaltres, més divertits.

Per centrar-nos concretament en la nostra Lliga, val a dir que hi ha una diferència bastant important entre els equips punters i la resta. Això provoca grans golejades quan la diferència entre les dues “scuadres” és tan gran, ajudant així a l’increment de la mitjana de gols per partit d’aquesta Lliga. En equips d’un nivell similar, el que creiem que passa és que les defenses no estan al nivell dels davanters rivals.


El Sevilla. Té molta pólvora amb els golejadors (Luis Fabiano, Kanouté, Chevanton,...) però la defensa és molt més dèbil, Squillaci i Dragutinovic no son centrals de garanties. Bastant lents tots dos, però a més prenen riscos innecessaris quan inicien la fase ofensiva.

L'At. Madrid. Forlán i Agüero formen una de les millors parelles golejadores del campionat i en canvi la defensa son (com bé diu Manolo Lama) La Mujer Barbuda, és a dir, de circ. Sobretot en el cas dels laterals, Perea i Antonio López no ataquen ni defensen bé, provocant que uns bons centrals (i que es complementen) com Heitinga i Ujfalusi semblin ninots.

El Barça. Últimament no encaixa gols perquè el seu domini en el joc és tan aclaparador que els rivals ni trepitgen l’àrea contraria. No es que la defensa estigui molt més ajustada que al principi, sinó que comença a defensar des de tant a dalt que els equips més limitats no saben com superar aquesta pressió.

Finalment, el Madrid. Com sempre en els últims temps, vivint de la inspiració de Van Nistelrooy e Higuaín, però concedint moltes oportunitats que un equip més o menys treballat aprofita.

A més de tot això també hi ha un factor que pot explicar aquesta estranya situació, la competició ha estat adulterada. Deixarem la intriga de saber per què ho diem, serà un aspecte que comentarem en futurs articles.

27/10/08

Un espectacle diferent

Barça 5, Almeria 0

Una nova golejada del Barça, després de la de Basilea. Estem davant d’un Barça diferent, que mata el rival, que per fi aprofita les ocasions. No és el Barça de Rijkaard (i Ronaldinho, i Deco...) en un sentit: aquell equip com a molt establia resultats de tres a zero, però ho deixava tot al talent i aquest apareixia en forma de jugades col·lectives espectaculars al primer toc, detalls individuals de gran categoria, fets que convertien els partits en autèntics espectacles visuals que trigarem anys a tornar-los a veure.

El Barça de Pep no es complica la vida, pressiona, mata per asfixia, i marca cada ocasió clara que té. El joc és pràctic, efectiu, intens. No vol dir que necessàriament això sigui millor que l’anterior, ni pitjor. A vegades una elàstica i un barret de Ronhie eren més bonics que el 4-0 o el 5-0 d’una gran golejada. Però d’altra banda, l’efectivitat és una qualitat que el Barça farà bé de tenir ben apresa. No es tracta ara de destacar les virtuts d’aquest equip menystenint les d’equips passats, ni al revés. Simplement es tracta de descriure el que tothom pot veure. I el que tothom pot veure és que aquest equip està “endollat”, que col·lectivament es juga molt bé, i que els grans cracks com Xavi, Iniesta, Eto’o, i fins i tot Messi, juguen pel bé de l’equip. No hi ha complicacions, només velocitat, pressió, físic. Potser no hi ha tan de “talent” però hi ha molt d’esforç i dedicació en donar ritme al joc, canvis d’orientació, desmarcades, moviment, pressió...

És en primer lloc, una qüestió de mentalitat. Potser no veiem tanta espectacularitat de joc a nivell visual, però el que succeeix al camp, de moment, sí que és espectacular. Pep treballa l’estratègia, un segon aspecte a tenir en compte. En tercer lloc, alguns jugadors estan a un nivell superior respecte als dos anys anteriors: Iniesta ha progressat encara més, potser ha de pol·lir la rematada i altres detalls, però els canvis de joc, les desmarcades, la precisió en les passades i en tots els seus moviments... tot el que fa és útil, té un sentit i sembla fàcil i senzill quan no ho és gens. Aquesta és l’espectacularitat (diferent) del Barça de Pep. Aquest és el talent que avui dia veiem.

Xavi, a nivell de MVP de l’Eurocopa. Bestial com sempre. Samuel Eto’o, golejador com en els bons temps. Espectacular la seva fam de gols. Messi, cada dia jugant més intel·ligentment per l’equip. Alves, de menys a més en aquest inici de temporada. Contra el Basilea va deixar una assistència de jugador 10, i contra l’Almeria un golàs de falta. Entremig, un desgast físic impressionant i un joc cada vegada més precís, tan en atac com en defensa.



Molts jugadors que ja hi eren han augmentat el rendiment. Guardiola, de moment, ha sabut reactivar un vestidor, motivar-los i fer-los treballar. Així, els jugadors que fa quatre anys ja hi eren tornen a gaudir del joc, saben el que han de fer per aconseguir els resultats, no s’adormen ni surten a “veure-les venir”. Tot això s’ha aconseguit en molt poc temps, i aquest equip, sense la “màgia” d’anys anteriors camina amb solidesa per la lliga. El mes de desembre serà el termòmetre definitiu. Els quatre grans rivals directes en la lluita pel títol. Es tracta d’arribar-hi amb el joc ben assentat, els jugadors frescos i sense lesions, i tirar endavant quatre partits decisius de la primera volta que ens indicaran realment les possibilitats de l’equip.

20/10/08

Athletic 0 - Barça 1

El Barça va aconseguir ahir la seva cinquena victòria consecutiva en lliga (setena si sumem els dos partits de Champions jugats fins al moment). Es confirma, després de set jornades de lliga, la bona marxa de l’equip de Pep Guardiola a nivell de resultats, que es troba en quarta posició però a només tres punts del líder (València). La lliga està disputada en aquest inici de competició, el Barça ha fet molt però encara ha de fer més si la vol guanyar. Queda un llarg camí i els altres equips no ho posaran gens fàcil. De moment, però, guanyar fora de casa com ahir és vital, importantíssim, és anar pel bon camí. En els enfrontaments amb rivals més directes com València, Villarreal, Madrid o Sevilla s’acabarà decidint tot però sempre que es segueixi sent fort a casa i també a fora amb els altres equips. Partits com els d’ahir et poden donar lligues. De moment el Barça sembla tenir-ho clar.

No ens cansarem parlant d’un partit que va ser avorrit. Avorridíssim. Una falta de respecte a l’espectador. Dues hores insuportables però necessàries per tirar endavant. Com ja apuntàvem fa setmanes, el Barça sembla que ha après a lluitar els partits una altra vegada, a guanyar jugant bé i jugant malament (o de forma menys vistosa). Això també és important. Això també és futbol i ens hem d’alegrar que el Barça ho sàpiga fer. La parada pels partits de seleccions ha fet mal: cansament, lesions, i això es va traduir en una alineació de circumstàncies, amb Valdés, Alves, Márquez, Piqué, Abidal, Touré Yayá, Víctor Sánchez, Keita, Iniesta, Eto´o i Henry. Però per sort el resultat va ser bo i el virus FIFA sembla que no va afectar tant com ens temíem.

No obstant, Márquez es va lesionar i va haver d’entrar Puyol, que havia de ser reservat. Keita també es va lesionar i va haver de sortir Sergio Busquets en el seu lloc. L’absència de Xavi es va notar molt, sobretot a la primera part, però Iniesta a la segona va agafar més protagonisme i va deixar detalls de crack, a més de conduir millor el joc de tot l’equip. Henry va treballar molt en defensa (cometent moltes faltes) i va donar el gol a Eto’o en una gran jugada dels dos davanters blaugranes, que es va iniciar amb una acció individual d’Henry pel centre del camp, una passada vertical per Eto’o i un remat del camerunès amb l’esquerra amb potència i ràbia. Es posava fi a un partit amb poca possessió productiva del Barça, que tocava massa en defensa, no treia bé la pilota i aquesta li durava poc per la imprecisió en les passades. Víctor Sánchez (interior dret) va anar de menys a més però no és la revelació que hem vist en Busquets (ahir més fluix). Està bé que vagi entrant gent del planter però compte, les qualitats no són les mateixes en tots els jugadors.

Punts positius:

- La tornada de Hleb és una bona notícia, més variants en el joc d’atac del Barça.
- El Barça és capaç de guanyar fora de casa en camps complicats sense les estrelles: Xavi, Messi, Puyol...
- Iniesta és espectacular.
- Eto’o: obre llaunes. Henry: complidor, treballador, implicat.
- Les rotacions, de moment, funcionen. L’actitud de l’equip sempre és bona.
- Valdés no va encaixar cap gol i va fer dues aturades de mèrit. Ho necessitava.

Punts negatius:

- Sense Xavi no hi ha control del partit, ni precisió en la passada final.
- Iniesta no es troba ni entre els 30 aspirants a la pilota d’or.
- Però un moment... què passa, que Iniesta només sap marcar golassos amb Espanya o què?!
- Per què a Busquets sempre el maten a cops?
- La lesió de Keita, malgrat que fins ara no sabem exactament què ens aportava de positiu aquest curiós jugador amb cara d’acudit de l’Sport.
- La lesió de Márquez.
- Els rivals directes a la lliga estan forts, el Barça no ho tindrà fàcil.

15/10/08

Futbol Francès: El Toulouse

En homenatge a un amic que tenim lluny de casa i al gran moment de forma que viu l’equip, avui analitzarem el Toulouse.

El futbol francès sempre s’ha destacat per ser una gran font de joves talents tot i que la Lliga no era gaire competitiva. Últimament això està canviant. La irrupció del Lió al panorama europeu ha sigut una revifalla per una competició que només miraven els secretaris tècnics. Ara, cada cop més trobem equips interessants i que despleguen un futbol més o menys vistós. La millora del futbol francès en general s’ha produït en part gràcies a que ara els clubs locals tenen capacitat econòmica per mantenir les seves estrelles durant més temps, casos de Benzema, Niang, Ben Arfa... i la incorporació de jugador estrelles com el jove Gourcuff, Cavenaghi (un davanter que no sé com no està en algun dels grans), en el cas del Girondins i Klasnic al Nantes, i un llarg etcètera.

Després d’aquesta llarga introducció ens posem de ple en l’anàlisi del Toulouse pròpiament dit amb atenció especial als jugadors que nosaltres considerem més importants dins l’equip. Actualment són els segons de la Lliga tot i tenir un dels pitjors balanços pel que fa a la diferència de gols, ara veureu per què. No és un equip que desplegui un gran joc d’atac, el seu punt fort és la defensa i es basen en això per tirar endavant els partits. La parella de centrals que formen Cetto i Fofana és bastant sòlida, ja que es complementen prou bé. El primer és el típic central argentí amb determinació, fort al tall i amb capacitat d’anticipació i intimidació. Fofana és un central francès bastant jove (23) amb una resistència increïble i una forma física envejable, normalment és ell el qui s’encarrega de fer les cobertures a Cetto. La formació que més utilitzen és un 1-4-4-2 amb la variant 1-4-5-1 si ja es troben amb superioritat al marcador o si consideren que pel joc entre línies del rival seria necessari tenir dos mig centres de tall més defensiu.


Jugadors més destacats:

Cédric Carrasso: És un dels porters més clàssics d’Europa, és a dir, no té gaire reflexos però aporta molta confiança a la seva defensa gràcies a unes sortides molt encertades i molt fiable en els xuts des de llarga distància. Molt semblant a Diego López del Villareal. És un dels jugadors més típics de la Lliga francesa.

Jérémy Mathieu: Un lateral (tot i que a vegades juga de central) esquerre bastant curiós. És molt alt (1,90) però és fa un fart de córrer la banda amunt i avall; a més, disposa d’un bon xut des de mitja distància i una magnífica centrada des de la línia central. Els dos últims anys s’ha estancat una mica, tot i això és un dels millors laterals de la Ligue 1.

Bryan Bergougnoux: Debilitat personal. Encara que Alain Casanova no el fa jugar massa últimament, és un jugador que sempre m’ha agradat. Mitja punta amb arribada, és el clàssic 10, tècnica per distribuir el joc i amb un bon olfacte golejador. Que l’esquema del equip sigui el 1-4-4-2 no l’afavoreix perquè no té velocitat per jugar a la banda com interior. Normalment juga quan l’equip s’adapta al 1-4-5-1 en la posició de 10.

Andre Pierre Gignac: L’estrella del equip amb només 23 anys. Davanter potent, no molt ràpid però que té la capacitat d’estar al lloc adequat en el moment adequat. Aquest any porta un magnífic promig golejador amb 5 gols en 8 partits. Si segueix la progressió que manté des de que va debutar amb el Lorient pot arribar a ser un dels davanter més destacats de la Ligue 1.
Salutacions Ferran! Aprofita per anar a veure algun partit de l’equip!

5/10/08

Barça 6, Atlètic de Madrid 1

Comentàvem en l’anterior article la importància dels córners i les jugades a pilota parada. Si al talent hi sumem treball l’equip es torna més poderós per força. I en l’anterior, ens preguntàvem quina cara ens oferiria el Barça davant l’Atlètic de Madrid. Doncs bé, les respostes a les dues preguntes són esperançadores. El Barça va matar el partit en vuit minuts, amb tres gols a pilota parada. Un a la sortida d’un córner tirat al primer pal perquè Márquez rematés amb gran qualitat. El segon de penal comès sobre Messi i transformat per Eto’o, i el tercer de picardia, en una falta botada per Messi mentre l’Atlètic de Madrid col·locava una barrera que la pulga no havia demanat. Tres gols a pilota parada sense que el Barça posés gaire “futbol”. Lògicament, després d’aquest vendaval tot va anar rodat pels locals.

Va sortir el Barça endollat i l’Atlètic derrotat des de bon començament. No hi va haver duel Messi – Kun, no hi va haver partit. En tot cas, després del 3-0 l’Atlètic podia haver reaccionat, encara quedaven molts minuts. Maxi va fer el 3-1 en l’única errada blaugrana, concretament de Sergio Busquets, que només va perdre dues pilotes, però una li va costar força cara. Ja és tradició d’aquest Barça de Pep Guardiola. Arriben una o dues vegades i marquen. Però no hi va haver més esperança per l’Atlètic, que va rebre el 4-1 i el 5-1 abans del descans, amb gols de d'Eto'o i Gudjohnsen. El d'Eto'o, una gran passada de Xavi aprofitant un greu error de la defensa de l'Atlètic, Eto'o controla amb el pit i resol perfectament. El de Guddy, que va jugar bé, gairebé sempre al primer toc, va ser un premi a la seva constància. Va aprofitar un xut d'Iniesta que va anar al pal, caçant molt bé el rebot. El Barça no es va relaxar i va seguir apretant, pressionant, buscant la porteria rival. Mentrestant, encara hi va haver temps per una altra pilota al pal d’Iniesta i una carrera de Messi pel centre sortejant un parell de defenses i rematant fora per ben poc (hagués estat el golàs de la jornada i potser del que portem de lliga). Antonio López va merèixer l’expulsió per una entrada duríssima a Leo, que va quedar amb la cuixa marcada pels tacs del seu rival.


La segona part, com diu avui un article del diari AS, va ser “gairebé gore, una mort en directe”. Van entrar Henry i Bojan per fabricar, juntament amb Xavi (sublim), el sisè gol de la nit (6-1), amb una gran rematada del francès, “amb el seu aire habitual de geni displicent”. El Barça va trobar per fi l’eficàcia, perquè el futbol ja l’havia mostrat en partits anteriors. L’Atlètic de Madrid va descobrir que la lliga se li farà llarga, i que després del Barça arriba el Reial Madrid, el derbi madrileny després de l’aturada de la lliga pels partits de seleccions. El Barça va seguir tocant amb criteri sense voler fer més mal, si queia alguna ocasió més que fos per inèrcia, però això sí, la pilota sempre controlada. Un rondo inacabable per acabar la festa de gols d’ahir.

Alineació titular: Valdés; Puyol, Márquez, Piqué, Abidal; Sergio, Xavi, Gudjhonsen; Iniesta, Eto’o, Messi.
El detall (1): En el minut 59, Guardiola dóna entrada a Henry per Eto'o, que portava dos gols i buscava el hat-trick per empatar amb Villa com a pichichi amb 6. El camerunès va mostrar un cop més el seu egoisme i va marxar amb mala cara.
El detall (2): Què s'ha fet al cap Andrés Iniesta? Potser el seu pentinat va ser el pitjor del Barça ahir a la nit. Molt pitjor que el gol de Maxi.

3/10/08

Els córners

Últimament al Barça s'estan posant de moda les jugades d’estratègia a pilota parada (recordem els gols contra els Sportings), per això el Joan i jo ens vam decidir a escriure un article que fes referència als moviments que es produeixen en un córner. Hem intentat agafar córners més o menys curiosos per analitzar possibles estratègies que podria utilitzar també el Barça. Aquí els teniu:

1. Aquest és un córner molt curiós que es va produir en un partit que enfrontava al Milan i la Roma. Podem veure que la jugada s’inicia normalment, el Milan opta per una defensa individual que defensen fora de l’àrea petita, sobre el punt de penal. Per contrarestar l’espai que queda des d’on estan la majoria dels atacants fins la porteria que no pot ser coberta per la sortida del porter Ancelotti decideix posar dos homes més (primer i segon pal) en defensa zonal. Després de que es produeixi la confusió per l’engany veiem que el defensa que segueix a Pizarro (en teoria que havia de llançar el córner), no el continua cobrint sinó que intenta anar a tapar la internada. Això provoca que Pizarro pugui rebre sol a dintre de l’àrea.



Només comentar que lògicament, està mal invalidada la jugada per part de l’àrbitre.


2. La primera jugada que veiem en aquest vídeo és un dels córners que el Barça va treure contra l’Sporting de Gijón. És un dels córners més clàssics. L’Sporting opta per una defensa individual i un home en zona al primer pal per si el córner es llancés cap allà. Veiem que Xavi serveix en curt per Messi i aquest li torna de primeres perquè Xavi pugui centrar amb més angle i aprofitar la sortida dels defenses (per provocar el fora de joc) amb la intenció de penjar-la al segon pal on puguin rematar els jugadors amb més força de l’equip (Eto’o i Puyol). Llàstima que la devolució de Messi sigui massa paral·lela a la línia de fora de banda i això no permet a Xavi poder arribar bé a la pilota.




3. Aquí veiem un córner molt semblant a la intenció que tenia el del Barça, la Roma amb una defensa totalment individual i amb un home sota pals. Quan l’Inter serveix el córner en curt, tots els jugadors de la Roma se’n van cap endavant per rebutjar una possible passada en curt a dins de l’àrea, però no succeeix així i Figo la posa gairebé al segon pal, on no hi ha cap defensa i tant Materazzi com Martins estan en posició per rematar sols. Cal comentar també que si el jugador que està sota pals hagués sortit a cobrir la zona de davant del porter potser el gol s’hauria pogut evitar. Aquest gol es deu a un greu error defensiu de la Roma.

1/10/08

Shakhtar 1, Barça 2

La doble cara del Barça

A Montjuïc, un Barça intens de Premier va oferir una arrancada espectacular a la primera part. L’únic però va ser la debilitat defensiva que contra el Shakhtar es torna a repetir amb una nova errada clamorosa. Però contra l’Espanyol, semblava bufar i fer ampolles. Kameni rebent les envestides del F.C. Barcelona, Messi elèctric movent-se amb llibertat per tot el camp. Una ocasió darrera l’altre i totes les jugades acabades. Fins i tot Henry millorat. En definitiva, un Barça diferent que xuta 25 vegades a porta de mitjana, que penja 70 pilotes a l’àrea; el Barça de Rijkaard hagués necessitat cinc jornades per arribar a aquests números en total. Aquesta és una virtut majúscula.

Contra el Shakhtar, un partit desastrós, lamentable. Henry no pot jugar dos partits la mateixa setmana. Pep renuncia a l’estil, juga sense banda dreta amb un Eto’o sacrificat a aquell cantó i Messi a la banqueta. El Shakhtar li juga de tu a tu, avançant línies i pressionant fort al mig camp. Keita i Touré deixen sol a Xavi, un mig camp que no combina. El joc es torna directe, de Premier però sense intensitat. Pilotes llargues de Piqué buscant directament els davanters. Sense domini del partit, el Shakhtar treu petroli d’una pilotada i un error de Puyol. Gol en la segona ocasió clara, com ja va sent habitual.


La flor de Guardiola es diu Messi

Un partit que el Barça mereixia perdre, o si més no, que no mereixia guanyar, en tot cas i com a molt, empatar. Keita al mig camp no funcionava, es veia des del minut 1 però Guardiola no el canvia fins el 80. La precipitació dels canvis a Montjuïc es torna calma desesperant contra el Shakhtar. Entra Messi per Henry per buscar algun revulsiu. Eto’o falla un 1 contra 1 que era gol cantat, en una errada bestial fruit de la seva desconnexió durant tots els minuts anteriors. Un “killer” en forma mai ho hagués fallat. Entra Bojan per Eto’o i arriba la sort, la flor de Guardiola. Centrada del noiet des de la banda dreta, error del porter i gol de Messi. Faltaven cinc minuts perquè s’acabés el matx. Poc després, assistència genial d’un Xavi apagat i pressionat durant tot el partit que troba un Messi fresc entrant per l’esquerra i rematant a gol com un crack. 1-2, resultat injust d’un Barça que ja porta dos partits remuntant en els últims sospirs; contra l’Espanyol, merescut; contra el Shakhtar, massa premi pel poc futbol exhibit.

El Barça guanya jugant bé i guanya jugant malament. El típic partit que el Madrid guanyaria i el Barça sempre perdria (sense anar més lluny, com el d’ahir contra el Zenit, tot i que va ser millor el Madrid a la primera part). Que no s’hi acostumin. Presenta una doble cara preocupant i l’aficionat no sap a què atenir-se. Contra l’Atlètic de Madrid dissabte que ve es presenta un repte molt important per assaltar el liderat de la lliga. Quina cara ens oferirà el Barça?