Desembre decisiu

Tradicionalment a can Barça el novembre era un mes complicat. Aquest any, però, la cosa ha anat prou bé, s’ha guanyat tot excepte l’empat d’ahir contra el Getafe. Lluny de parlar dels problemes que el Barça va mostrar en aquest partit, hem pensat que començar donant una visió positiva era el que calia per no perdre de vista d’on venim.

És cert que el Barça ahir no va jugar bé, sobretot en el primer temps, en part per demèrit del propi Barça i en part per mèrit del rival; sobretot per motiu de les maleïdes rotacions, que algun dia havien de passar factura. Quan no tens Iniesta, ni Messi, ni Márquez, ni Henry, ni Busquets... i jugues amb Hleb, Keita, Bojan, Piqué, Sylvinho... l’equip és un altre i els automatismes fallen. Si a tot això afegim que el Getafe va plantejar molt bé el partit, sobretot en l’aspecte defensiu, amb cinc homes al mig del camp i una pressió asfixiant, ens trobem que Xavi havia de baixar molt a rebre per iniciar la jugada, i a més amb excessiva conducció, perquè Márquez no hi era i Piqué semblava descentrat (seu va ser l’error que va precedir el gol del Getafe). Si Xavi jugava molt lluny de l’àrea Eto’o no rebia pilotes en condicions i també baixava a rebre. Hleb i Bojan ocupaven les bandes, però només es tractava de joc posicional sense desequilibri. A les bandes no s’hi ha d’estar, perquè les bloqueges, sinó que o bé les utilitzes després de generar un espai, o bé desequilibres en l’1 contra 1. Continuem sense saber molt bé què ens aporta Keita, llevat del gol i de bones centrades quan Pep va decidir reconvertir-lo momentàniament en un lateral esquerre, o això ens va semblar.

No obstant, bona actitud a la segona part, bons recanvis i una millora substancial del joc. Un Henry força millorat que com a mínim va sortir motivat i va donar profunditat al joc blaugrana, juntament amb Pedro. Ara arriba desembre, el mes decisiu de la primera volta, i segurament de la lliga segons com vagin els resultats. El Barça l’inicia líder, un fet que tots haguéssim firmat a l’inici de la temporada, quan l’arribada de Pep i el nou projecte eren una incògnita. Un mes que determinarà el nivell real d’aquest equip i les seves possibilitats d’aconseguir el títol, i que per comparació, ens mostrarà el nivell real del Madrid, del València, del Sevilla i del Villarreal.

Per cert, el Marc em comentava que ningú havia analitzat la prima que Ramon Calderón ofereix als jugadors del Reial Madrid si guanyen una sèrie de partits seguits. Simplement apuntar que ens sembla que ningú s’adona del que Calderón està fent. Després de tenir cremat a Shuster, passa la responsabilitat als jugadors i ell es treu els problemes de sobre. Si els jugadors guanyen els partits, la gent pensarà que s’hi han posat per la prima, pels diners, per mercenaris. Si perden, la gent pensarà que ni pagant-los una milionada extraordinària són capaços de motivar-se i guanyar. Realment molt hàbil el senyor Calderón. Sempre tirant pilotes fora perquè ningú parli dels seus errors.

El “nou” Ibrahimovic

Després d’uns dies sense actualitzar i aprofitant el gran moment de forma del Zlatan Ibrahimovic, ens aventurem a llançar el nom del jugador que pot ser el seu substitut a mig termini. Es tracta d’Albin EKDAL (19 anys).

Va començar a destacar al Brommapojkarna suec amb només 17 anys i ja va començar a ser seguit pels grans d’Europa, fins i tot equips com Chelsea, Inter i Ajax van presentar ofertes per ell. El gat a l’aigua però, se’l va endur la Juventus; això sí, pagant la relativament important xifra d’un milió d’euros.

La Lliga italiana s’adapta bé a les seves característiques: alt, potent i amb tècnica. Es tracta d’un futbolista pràctic. És mitja punta (el típic 10), però també pot jugar caient a la banda dreta. Disposa d’un gran xut des de mitja distància, increïble visió de joc, passada en curt molt precisa i està dotat amb una tècnica fantàstica. Es veu que últimament Ranieri està intentant que s’adapti a jugar en la posició de segon davanter per tal de suplir a Del Piero de forma progressiva.

EKDAL ha passat per totes les categories inferiors de Suècia i ara es titular indiscutible amb la Sub-19 i va debutar amb la Juventus al torneig Silvio Berlusconi organitzat pel Milan. Durant aquest any, ha jugat ja 5 partits amb la “Vecchia Signora” fent-ho prou bé i poc a poc va complint les expectatives dipositades en ell.

Esperem encertar-la amb aquest jugador i que gaudim i gaudiu del seu futbol aquests pròxims anys.

Lliga adulterada

Com ja vam avançar fa dos posts, avui parlarem de com els organitzadors de la Lliga BBVA han adulterat la competició domèstica.

Com tots haureu pensat es tracta efectivament del mes negre que es troben tots els equips quan s’han d’enfrontar, de manera consecutiva, a Sevilla, Barça, Madrid i Villarreal, els 4 equips que van liderar la classificació la temporada passada. És a dir, els quatre equips més forts del campionat i ferms candidats al títol. Però la pregunta és: com afecta això als equips petits si igualment s’haurien d’enfrontar a tots ells? Doncs afecta perquè la classificació durant tota la primera volta no serveix per a res.

Per exemple, ara mateix trobem al Getafe amb 13 punts a la posició 8. Classificació magnífica per un equip de les seves característiques, però encara no ha passat el mes negre. En canvi, l’Espanyol és dotzè amb un punt menys, però en canvi ja ha passat l’escalada... Per tant, quan el Getafe s’enfronti a tots els equips poderosos de la Lliga segurament quedarà per darrera de l’Espanyol.

Amb tot això, valorar l’esdevenir de la Lliga es molt difícil. Les tendències que porten els equips poden canviar cap a millor o cap a pitjor d’una manera molt radical. I això també val pels quatre poderosos, quan s'enfrontin entre ells. Un mes intens on tota la classificació pot canviar de forma sorprenent i canviar la tendència de Barça, Madrid, Sevilla, Villarreal... Més emoció? Potser, però també "menys regularitat", que és l'objectiu de la lliga. No obstant, ja comencen a quedar clars els candidats a baixar a segona a final de temporada. El cas de l’Osasuna és el més clar, encara no ha passat el tram difícil de temporada i només ha aconseguit sumar 5 punts marcant 3 gols. Estadístiques nefastes per un equip que es vulgui mantenir a Primera.

Esperem que encara estiguin a temps de rectificar perquè l’Osasuna és un dels equips mítics de primera i encara recordem amb cert “carinyo” quan estava en condicions de disputar competicions europees.

El Barça es troba la primera complicació...

El Barça ha perdut Iniesta per lesió i estarà 6 setmanes K.O. Es tracta d’una mala notícia tenint en compte que es perdrà els partits importants del desembre (Sevilla, València i Madrid, en principi). La notícia ve acompanyada de l’empat a un gol davant del Basilea. Malgrat estar classificats per vuitens de final de la Champions, el Barça encara s’ha d’assegurar la primera plaça del grup C.

Tot això ens ha de fer reflexionar sobre com de difícil és encadenar victòries consecutives en el futbol actual. Fins i tot l’equip més dèbil s’ha de tenir en compte perquè si no jugues amb la intensitat necessària les coses es poden complicar. Un toc d’atenció tot i que també s’ha d’entendre l’empat com una conseqüència lògica derivada de les constants rotacions de Guardiola.

Iniesta és el primer lesionat important de la temporada, just quan estava en un dels seus millors moments, i juntament amb Xavi, lideraven l’equip, ara que els dos juguen més endavant i els hi cobreixen les esquenes homes com Busquets o Touré. Pot ser un bon moment per veure Hleb jugant per l’esquerra, tot i que és possible tornar a veure un sacrificat Henry a la banda, com l’any passat... nosaltres apostem per veure el bielorrús. Que agafi minuts al novembre per veure si és capaç d’estar en forma pels partits importants del desembre. Henry i Eto’o és preferible que es vagin intercanviant el lloc de davanter centre, sense oblidar a Bojan. Pel que fa a Messi, ara mateix és un jugador vital i intocable, el seu joc ha millorat moltíssim... més implicat en defensa, més murri, més capaç d’adaptar-se als canvis (en el partit contra el Màlaga va interpretar perfectament el joc, va buscar combinar abans que regatejar), cada vegada juga millor per l’equip.

Com vam dir en aquest blog fa temps, el Barça pot semblar que es passeja per la Champions durant la primera fase de grups (de fet, tampoc és així), però no creiem que la pugui guanyar, no té tan bona plantilla com en anys anteriors. Fixeu-vos que si comencen a haver-hi lesionats al mig camp, els recanvis són limitats. Si ara fallés Xavi no volem ni imaginar el desastre que es podria produir... De moment sembla un miracle que Guardiola exprimeixi tan bé la plantilla que té, amb tantes golejades com hem vist. L’actitud és immillorable en línies generals i això pot donar-li la lliga al final de temporada. Però compte, a Europa les coses seran diferents perquè Inter, Chelsea i Liverpool són equips amb millor plantilla i ferms candidats a obtenir la Champions League.