Manchester. La incorporació del búlgar Berbatov els hi dóna un plus de qualitat i de solucions tàctiques, per exemple es podrien establir rotacions en el 4-4-2 que utilitza normalment Ferguson i passar a utilitzar un 4-3-3 amb Berbatov a dalt i Rooney i Tevez com segons punta per darrera del davanter, o fins i tot utilitzar un 4-5-1 amb extrems més purs a les bandes (C.Ronaldo, Nani) i Berbatov com a davanter centre únic (paper que ha fet amb molta freqüència al Tottenham) i Rooney com mitja punta. Tot i així pensem que el relaxament que poden patir les estrelles de l’equip, sobretot Cristiano Ronaldo i Rooney, pot ser molt perjudicial a l’hora d’encarar la Champions. Finalment la marxa de Silvestre (un bon defensa suplent) i la manca d’un lateral dret de garanties poden passar factura a l’equip. Així, si el Manchester no és el campió a Roma, quin equip ho pot ser?
Barça. Serem breus per no redundar en l’article passat. No hi ha qualitat per passar de semifinals. És possible que a la lligueta el Barça arrasi i sembli que va encaminat a pel títol però la falta d’un parell d’estrelles que determinin els partits farà que davant d’un rival de primer nivell, el Barça no tingui prou desequilibri com per poder passar l’eliminatòria.
Madrid. En el text original havíem escrit que no passaran de quarts però després de veure la lligueta que els hi ha tocat és molt possible que no la puguin superar i si ho fan segurament s’hauran d’enfrontar amb un cap de grup que no podran eliminar. Els fitxatges son escassos i insuficients, Van der Vaart i De la Red no aporten el nivell extra suficient com per arribar a semifinals, a més els puntals de referència d’aquest Madrid ja estan en la costa avall i per tant cada any els hi serà més difícil rendir al mateix nivell que l’anterior, parlem dels Casillas, Cannavaro, Guti, Raúl i Van Nistelrooy.
Chelsea. El favorit per guanyar la Champions. Amb els reforços de Deco, Bosingwa, l’equip aconsegueix reforçar les posicions on tenien més carències, aquelles que els ocasionaven més problemes. Primer la del lateral dret, ja que ni Paulo Ferreira ni Bolarouz funcionen precisament bé en aquesta posició. Bosingwa és un bon lateral, molt ràpid i amb recorregut, a més centra prou bé habilitat que pot ser explotada fins la sacietat per Drogba. Deco aportarà al mig camp tant la capacitat de construir com la destruir, una feina per la que Scolari només disposava d’Essien. La sinergia que poden formar aquests dos futbolistes pot ser espectacular. Potser el punt dèbil d’aquest equip és la falta d’un jugador desequilibrant. Robinho podria haver estat el punt de qualitat que necessitava l’equip per evitar el que els hi va faltar a la final de Moscow, un jugador capaç d’inventar. Tot i això, el Chelsea té molt bon equip i gairebé segur que arribaran a la final. Per nosaltres, ja ho hem dit, és el favorit.
Liverpool. Bons reforços. però cap extraordinari com per permetre a l’equip fer un salt de qualitat important. Tot i així gràcies a l’esperit de equip que inculca Benítez a tots els jugadors creiem que poden arribar fins a semifinals i a partir d’aquí, qui sap... Riera i Robbie Keane, principalment, són molt bons complements per l’equip titular i li permetrà fer més rotacions durant la lliga per tal de que tots els jugadors estiguin “a tope”. Candidat a semifinalista.
Inter. Un dels equips que més ha canviat d’un any a un altre, no per noms per sí tàcticament. Mourinho trencarà el 4-4-2 de Mancini i apostarà per un 4-3-3. Aquest sistema i les incorporacions de Quaresma, Mancini i Muntari (possiblement el nou Essien) donarà més vistositat al joc de l’Inter respecte a l’any passat. De moment la premsa està sent bastant crítica amb el joc de l’equip de Mourinho però se li ha de donar més temps per tal de que els jugadors assimilin aquest canvi de sistema. També és destacable l’aportació que poden fer els joves talents de l’equip (Bolzoni i Balotelli) i veure si Adriano s’ha recuperat correctament de la seva addicció a l’alcohol i torna a ser el grandiós jugador que era. El punt dèbil que ja sembla endèmic en aquest equip és la seva defensa, imponent per noms però poc contundent en els moment importants. Tot i així creiem que aquest pot ser el seu any i que poden arribar a la final.
Arsenal. És un equip en procés de creixement, encara no és candidat al títol però si aconsegueix mantenir els mateixos jugadors que té ara al llarg d’unes quantes temporades serà un equip molt competitiu. Jugadors com Cesc, Bendtner, Ramsey, Carlos Vela, Walcott, Nasri, poden donar un rendiment excel·lent dintre de dos/tres anys. Com sempre, el joc del equip de Wenger es basarà en la possessió i en l’acumulació de centre campistes de qualitat. En definitiva, futbol molt vistos però és, encara, un equip sense “punch”.
Juventus. Finalment, la “vecchia signora”. Ara mateix és un equip amb la columna vertebral bastant envellida (Buffon, Nedved, Camoranesi, Del Piero i Trezeguet) però amb uns suplents bastant competitius que atorguen a l’equip un nivell de mig bastant alt, poden encarar amb garanties els vuitens de final de manera competitiva. La llàstima es que tenen un grup molt difícil que pot fer que quedin (sorprenentment) fora de la Champions a les primeres de canvi. Atents als seus joves talents: Marchisio, Giovinco i Ekdal.
Entradas
