La grandesa de Pep

Avui només traslladaré detalls de converses mantingudes fa poc, i alguns exemples concrets. Entre amics comentàvem l’altre dia que Messi és actualment el millor jugador del món, probablement pels títols aconseguits amb el Barça i per la seva gran actitud, que demostra partit rere partit, a més, és clar, del seu immens talent i la seva decisiva participació en el joc.

Ho dèiem establint la comparació amb CR9, un jugador que té totes les qualitats per ser el millor del món, com de fet va ser, però amb una manca absoluta de mentalitat. És alt, fort, corpulent, ràpid, té regat, canvi de ritme, tècnica, gol, xut de lluny, domina el joc aeri... És el jugador més complet del planeta, sobre el paper. És lamentable que ahir mateix, en el partit que el Madrid remunta gràcies a un penal més que dubtós, davant de l’Almeria, es demostrés la falta de mentalitat d’un jugador que en els moments més decisius, falla. Xuta el penal i el porter rebutja la pilota, que Benzemá acaba enviant al fons de la porteria. El Madrid es posa 3-2 i CR9 no celebra el gol amb els seus companys. Quan després marca l’intranscendent 4-2, es treu la samarreta, demostra una ràbia pròpia d’un nen malcriat, i li mostren targeta groga. Més endavant, puntada per darrera a un contrari: segona groga i expulsió. Per no parlar del recent Barça – Madrid, o el Barça – Manchester Utd. de l’any passat. L’ocasió que té CR9 davant Valdés tenia dos destints: acabar en gol i complicar la vida al Barça; o bé fallar i que tothom recordi que Drenthe en va tenir una igual l’any anterior, i que les coses, al Madrid, segueixen igual malgrat l'espectacular canvi de cromos.

La grandesa de Messi va lligada a la de Pep Guardiola. Ahir mateix, contra el Deportivo, va estar participatiu i decisiu, amb dos gols i una gran motivació. Comentàvem també que un dels fets que demostren que un entrenador és bo és la seva capacitat per canviar un partit a la mitja part. Perquè al principi no saps exactament com et jugarà el rival, però si un cop ho has vist, i en els quinze minuts del descans no fas res per adaptar-te, estàs mort. Guardiola sempre té la capacitat de modificar el partit des de la banqueta, ja sigui al descans o entrada la segona part. Amb un canvi, amb una indicació, amb una xerrada o amb una esbroncada.

Ahir contra el Deportivo, 1-1 al descans. A la segona part, no modifica res, deixa passar uns minuts. Cap al 70, canvia a Henry per Pedro, i fa una petita modificació del sistema: Ibrahimovic en punta, i una línia de tres per darrera, formada per Pedro (a la dreta), Messi per darrera del suec, i Iniesta per l’esquerra, en una espècie de 4-2-3-1. Nou minuts després el partit es gira de cara pel Barça i acaba 1-3. El Barça surt més que reforçat després de les victòries davant l'Inter, el Madrid, el Xérez i el Deportivo. Guardiola no descansa mai.

El canvi de Cristiano Ronaldo

Cristiano Ronaldo està canviant. El seu joc s’està modificant progressivament. El CR7 que va guanyar la pilota d’or jugava escorat a banda, tenia una presencia importantíssima alhora d’assistir i demostrava la seva qualitat diferencial amb un 1x1 espectacular. Tot això, acompanyat amb una capacitat golejadora brutal.

Ara, la majoria dels partits els inicia des de la posició de davanter centre. Continua tenint una capacitat de finalització important però ja no supera molt dels 1x1 amb els que es troba. El seu joc s’està tornant cada cop més efectista i menys preciosista quan fa 4 anys se’l criticava pel contrari.

Tinc la sensació que Cristiano Ronaldo està patint una involució semblant a la de Ronaldinho. Recordem que el crack del Barça, l’any següent de guanyar la Champions, va tenir la temporada amb els seus millors registres golejadors des de que estava al Barça. No obstant, el seu joc es va relentitzar tant que va començar a jugar en la posició de davanter centre, on ell deia que podia rendir millor. Però tot això no el va ajudar en res i el seu declivi va continuar constant fins a suplent d’un Milan on la mitjana d’edat és un problema majúscul.

Per tot això, vull advertir al Madrid de l’error que podrien cometre l’any següent si paguen 80 milions d’€. per un jugador que està en el punt d’inflexió de la seva vida esportiva. A partir d’ara, CR7 pot intentar recuperar la velocitat de “dribbling” que tenia abans, pot adaptar-se a definitivament a la posició de davanter centre acceptant que no tornarà a ser el millor jugador del món o mantenir aquesta progressió que el pot acabar enfonsant com a futbolista.

Cristiano Ronaldo vs. Leo Messi

Aprofitant l’entrega del FIFA World Player, s’ha instal·lat a la premsa esportiva catalana la idea de que Leo Messi hauria d’haver guanyat aquest premi. Des d’aquí volem deixar clar que ens sembla de poca lògica entregar un premi individual en un esport d’equip, però com bé sabeu, a l’ésser humà li encanten les llistes i tot s’ha d’organitzar i comparar. D’aquesta manera, trobem que es comparen jugadors que fan un tasca molt diferent dins el terreny de joc (Casillas, Xavi, Cristiano, per posar un exemple).

Primer de tot cal recordar que aquest premi s’atorga al millor futbolista del món l’any passat, no a qui ha fet el millor últim terç. Sabent que els títols tenen una importància supina en aquests trofeus, trobem que l’equip de Leo Messi va acabar la Lliga segon a 18 punts del primer (si no recordo malament) i que el Manchester va guanyar la Lliga i la Champions, superant precisament a Leo Messi en l’enfrontament directe. Potser no en actuació individual però sí amb el conjunt de l’equip. Per tant, en aquest aspecte, CR7 és just vencedor del FIFA World Player.



Per desmuntar aquesta primera tesi, se’ns dirà que les actuacions individuals dins el terreny de joc han estat molt més decisives les de Leo Messi. No hi estem d’acord. Analitzem les facetes de joc de l’any passat d’ambdós jugadors. Primer de tot, Messi va patir una sèrie de lesions que van frenar la seva progressió. Segon, CR7 va acabar la temporada com a màxim golejador de la Premier i la Champions. Messi no xutava faltes i era intranscendent en el joc aeri, en canvi Cristiano va marcar el primer gol del seu equip a la final amb el cap, a més de que el portuguès posseïa una polivalència per jugar en totes les posicions d’atac que fins fa poc no tenia el del Barça.

Per tot això, creiem que Cristiano Ronaldo ha estat just guanyador del premi i tranquils, que Messi el guanyarà l’any vinent.

El campió imperfecte

Una vegada acabat el termini de fitxatges, el Reial Madrid es troba en una situació semblant a la de la temporada passada, però avui és un any més vell i segueix tenint alguns problemes sense solucionar. Cristiano Ronaldo no ha reforçat un equip necessitat d’una estrella mediàtica, tal com li havia passat abans a Ramón Calderón amb els casos Kaká o Cesc... A última hora es va intentar fitxar a Santi Cazorla i a David Villa, però ambdós jugadors han seguit en els seus respectius clubs amb millores dels seus contractes.

Van Der Vaart és un bon fitxatge, en la línia Sneijder però esquerrà, també semblant a Guti, amb la diferència que l’holandès desconnectarà menys dels partits, però difícilment aportarà el plus de qualitat que necessita el Reial Madrid per fer-se un lloc a Europa. Desequilibrarà, jugarà bé entre línies, s’implicarà, però marcarà diferències? Tampoc De la Red serà un jugador decisiu. Pel que fa a Robinho, ja ha marxat, i mai va ser un crack. Casillas, Cannavaro, Guti, Raúl i Van Nistelrooy es fan grans, i se’ns acut que precisament la mala planificació en els fitxatges només aportarà que aquest equip es cremi, molt probablement aquest mateix any, amb una lligueta de Champions complicada i una lliga disputada. A menys que el Barça segueixi regalant lligues a l’etern rival...

El gran afavorit dels no-fitxatges del Reial Madrid aquest any és un Raúl González absolutament enfonsat en veure que la Selecció Espanyola guanyava una Eurocopa sense la seva participació. Seguirà sent titular en tots els partits, seguirà sent el gran protegit de la premsa (la que crea opinió, aquella que la majoria de gent es creu) i seguirà sent l’home polivalent que canvia de posició en sacrifici de l’equip i per a major estimació de l’afició. Veure’l jugar a la banda, on no té desequilibri, ni gol, ni visió de joc, pot semblar molt èpic, però és completament desencertat. Potser aquest any davant la falta de davanters Raúl jugarà allà on pot fer més mal, de segona punta acompanyant Van Nistelrooy.

El perill més gran que té el Madrid (des del punt de vista dels seus adversaris) és Robben, un jugador excepcional però de vidre; en qualsevol moment es trencarà, i si ho fa juntament amb Van Nistelrooy, l’únic golejador de l’equip, el Madrid es desinflarà irremediablement. Aquest és el gran risc d’un equip mal construït però que guanyava per intercanvi de cops i domini de les dues àrees.


Perquè el Madrid ha estat, i segueix sent, un campió imperfecte. Té alguns forats negres i diverses posicions per polir. Per planificar s’haurien d’haver fixat en aquelles tardes (no tan llunyanes, de la temporada passada mateix, però també de l’anterior), en les quals l’equip rebia moltes ocasions, generava poc futbol, i els dubtes assaltaven la direcció esportiva. Les posicions a millorar segueixen sent les mateixes: un lateral esquerre, un extrem dret, un mitja punta – mig centre de qualitat (potser Van Der Vaart és el que ells han cregut convenient) i un “killer” per evitar la dependència Van “the man”. Quan parlem del mitja punta – mig centre ens referim a un jugador en qui els dirigents del club blanc pensaven, una operació impossible però que hagués fet témer el Madrid arreu: Steven Gerrard. El capità del Liverpool, tanmateix, no deixarà la seva ciutat, més quan juga finals de la Champions cada dos anys. L’afició del Liverpool, d’altra banda, no permetria mai la seva sortida. A més, la Premier està més que mai a un nivell espectacular de joc i de “show business” que fa trontollar a la reina de les competicions, la Champions League. Després d’intents fallits com Ballack, el Madrid segueix buscant un jugador d’aquest perfil sense èxit. També havia sonat Essien (mig camp) i Clichy (lateral) juntament amb Huntelaar (killer). Res d’això s’ha produït.

L’actual campió de lliga no ho tindrà gens fàcil aquest any.