El campió imperfecte

Una vegada acabat el termini de fitxatges, el Reial Madrid es troba en una situació semblant a la de la temporada passada, però avui és un any més vell i segueix tenint alguns problemes sense solucionar. Cristiano Ronaldo no ha reforçat un equip necessitat d’una estrella mediàtica, tal com li havia passat abans a Ramón Calderón amb els casos Kaká o Cesc... A última hora es va intentar fitxar a Santi Cazorla i a David Villa, però ambdós jugadors han seguit en els seus respectius clubs amb millores dels seus contractes.

Van Der Vaart és un bon fitxatge, en la línia Sneijder però esquerrà, també semblant a Guti, amb la diferència que l’holandès desconnectarà menys dels partits, però difícilment aportarà el plus de qualitat que necessita el Reial Madrid per fer-se un lloc a Europa. Desequilibrarà, jugarà bé entre línies, s’implicarà, però marcarà diferències? Tampoc De la Red serà un jugador decisiu. Pel que fa a Robinho, ja ha marxat, i mai va ser un crack. Casillas, Cannavaro, Guti, Raúl i Van Nistelrooy es fan grans, i se’ns acut que precisament la mala planificació en els fitxatges només aportarà que aquest equip es cremi, molt probablement aquest mateix any, amb una lligueta de Champions complicada i una lliga disputada. A menys que el Barça segueixi regalant lligues a l’etern rival...

El gran afavorit dels no-fitxatges del Reial Madrid aquest any és un Raúl González absolutament enfonsat en veure que la Selecció Espanyola guanyava una Eurocopa sense la seva participació. Seguirà sent titular en tots els partits, seguirà sent el gran protegit de la premsa (la que crea opinió, aquella que la majoria de gent es creu) i seguirà sent l’home polivalent que canvia de posició en sacrifici de l’equip i per a major estimació de l’afició. Veure’l jugar a la banda, on no té desequilibri, ni gol, ni visió de joc, pot semblar molt èpic, però és completament desencertat. Potser aquest any davant la falta de davanters Raúl jugarà allà on pot fer més mal, de segona punta acompanyant Van Nistelrooy.

El perill més gran que té el Madrid (des del punt de vista dels seus adversaris) és Robben, un jugador excepcional però de vidre; en qualsevol moment es trencarà, i si ho fa juntament amb Van Nistelrooy, l’únic golejador de l’equip, el Madrid es desinflarà irremediablement. Aquest és el gran risc d’un equip mal construït però que guanyava per intercanvi de cops i domini de les dues àrees.


Perquè el Madrid ha estat, i segueix sent, un campió imperfecte. Té alguns forats negres i diverses posicions per polir. Per planificar s’haurien d’haver fixat en aquelles tardes (no tan llunyanes, de la temporada passada mateix, però també de l’anterior), en les quals l’equip rebia moltes ocasions, generava poc futbol, i els dubtes assaltaven la direcció esportiva. Les posicions a millorar segueixen sent les mateixes: un lateral esquerre, un extrem dret, un mitja punta – mig centre de qualitat (potser Van Der Vaart és el que ells han cregut convenient) i un “killer” per evitar la dependència Van “the man”. Quan parlem del mitja punta – mig centre ens referim a un jugador en qui els dirigents del club blanc pensaven, una operació impossible però que hagués fet témer el Madrid arreu: Steven Gerrard. El capità del Liverpool, tanmateix, no deixarà la seva ciutat, més quan juga finals de la Champions cada dos anys. L’afició del Liverpool, d’altra banda, no permetria mai la seva sortida. A més, la Premier està més que mai a un nivell espectacular de joc i de “show business” que fa trontollar a la reina de les competicions, la Champions League. Després d’intents fallits com Ballack, el Madrid segueix buscant un jugador d’aquest perfil sense èxit. També havia sonat Essien (mig camp) i Clichy (lateral) juntament amb Huntelaar (killer). Res d’això s’ha produït.

L’actual campió de lliga no ho tindrà gens fàcil aquest any.