El Barça de Pep

En el primer dia d’aquest blog analitzarem les claus de la primera derrota del Barça, en la primera jornada de lliga (partit contra el Numància). Ja sabem que només són tres punts, però hi ha alguns elements preocupants que mereixen la nostra atenció. Descobrim que en l’onze inicial l’única novetat era Alves, que el gol és un contraatac per la seva banda (vaja, ens ho temíem), unit a un error d’Abidal (com sempre) i que Henry segueix a la banda, en un 4-3-3 inoperant. El Numància no va fer res especial, només esperar amb la idea de contraatacar dues o tres vegades. L’eficàcia va ser la seva aliada, però l’eficàcia, com la bona o la mala sort, es busca estudiant el rival i sabent per on se li ha de fer mal.

El que preocupa ara és que el Barça no va perdre perquè el nou entrenador hagi imposat un sistema de joc nou i els jugadors es trobin descol·locats, tampoc va perdre perquè els nous fitxatges no s’hagin adaptat, derrotes que podrien ser comprensibles. No es tracta d’un nou Barça que encara s’ha de rodar... es tracta del mateix equip de l’any passat. Nou entrenador, nous fitxatges (90M€) i el que es va veure va ser el mateix partit que ens vam cansar de veure la temporada passada una vegada i una altra.

Aleshores, què pensa Guardiola sobre el fracàs de les dues últimes campanyes? Que es perdia simplement perquè no hi havia esperit d’equip? Falta d’ambició? Falta de sacrifici? Poca punteria? Mala sort? Suposem que el Pep no haurà estat tan ingenu, o millor dit, tan superb i prepotent de pensar que fent jugar el seu equip exactament igual que ho feia Rijkaard, amb ell l’equip sí que guanyaria. Suposem que té detectat el problema, però per si de cas apuntarem alguns aspectes que caldria millorar.

Observem detingudament, després d’una pretemporada més il·lusionant pels joves canterans que per altres motius, el que ha passat aquest estiu, sobretot, la “neteja” de vestidor: Ezquerro, Oleguer, Deco i Dinho. Quants partits van jugar aquests jugadors la temporada passada? Però els mateixos jugadors que sí que jugaven on són? SEGUEIXEN JUGANT, SEGUEIXENT SENT TITULARS, i sabeu què? EN EL MATEIX LLOC I FENT EXACTAMENT EL MATEIX. Una neteja de cara a la galeria, canviar quatre coses per continuar igual!

El Barça no pot continuar utilitzant un sistema que no s’addiu amb els jugadors que té. El 4-3-3 funciona amb els jugadors adequats, i amb intensitat de joc, pressió i velocitat de circulació de la pilota. Si alguna cosa va fer bé Luís Aragonés amb la Selecció Espanyola va ser adaptar el sistema als jugadors, i no fer que els jugadors s’adaptin a un model o esquema que queda bonic a la pissarra. Espanya tenia molts migcampistes de qualitat, doncs Aragonés va poblar el mig camp amb un 4-4-2 o 4-5-1 segons les circumstàncies. D’això es tracta! El Barça no té extrems, Messi va cap al centre i Henry... No és un jugador de banda, no és un extrem. A Henry li agrada jugar amb espais, rebre-la en carrera, trencar el fora de joc... davanter centre que cau bé a bandes per permetre l’arribada dels migcampistes, sortir al contraatac a rebre una passada llarga. Cal alliberar-lo, treure’l de la banda, deslliurar-lo de tasques defensives... Si el poses a la banda perquè et faci de Ronaldinho, faci un parell de dribblings i faci una centrada DIRECTAMENT L’ESTÀS MATANT, NEUTRALITZANT. No serveix per res allà perquè no és la seva virtut i ell ho ha deixat ben clar. Un 4-3-3 sense extrems amb habilitat no serveix per res perquè sempre rebran al peu, ocuparan els espais posicionalment però no els aprofitaran.

El joc del Barça ha esdevingut previsible. Ja no es juga ofensivament, o a atacar... sembla que l’equip juga a no ser atacat. Infinites passades horitzontals, cap risc en zona ofensiva (justament on s’haurien de prendre riscos), conservació malaltissa de la pilota... ni centrades, ni xuts, ni parets, ni circulació ràpida de pilota, ni pressió asfixiant, ni bandes... desesperant. Un dia parlarem de Messi... és un crack, però ha de millorar. No pot ser que sempre faci el mateix... la diagonal cap a dins, entrar com un salvatge, ell contra el món... quantes assistències de gol dóna Messi? Quanta varietat té el seu joc? Quantes vegades xuta? Quantes pilotes centra? Sempre la mateixa jugada... que quan li surt és espectacular, però no farà cada dia el gol de Maradona. Ja ni el marquen individualment, l’esperen de manera escalonada i l’anul·len.

Solucions. El Barça necessita canviar, almenys s’ha d’intentar alguna cosa diferent (sobretot per jugar fora de casa). Des de Futbol Anàlisi proposem el que ja comença a demanar la gent a crits: poblar el mig camp, un 4-4-2, probablement hauria de ser en rombe, amb Valdés (tot i no estar bé), Alves, Puyol, Piqué (més poder ofensiu i defensiu en el joc aeri, a més de que es complementa bé amb Puyol), i Abidal; Touré, Keita, Xavi, Hleb; Eto’o i Messi en punta. Henry, de moment, haurà de ser suplent, anar entrant, hi ha tres competicions, no hi ha pressa i és un error seguir cremant-lo a la banda esquerra. En cas que falti Messi tenir dos puntes com Eto’o i Henry també és una solució, sense oblidar el jove Bojan. Xavi també pot jugar ben a prop de l’àrea, ha demostrat arribada i gol, i com elaborador del joc encara li passa la mà per la cara a Iniesta, que podria ocupar l’interior esquerre, ja que és millor en habilitat, intercanviable amb Hleb/Keita. No obstant, Iniesta està oferint un baix rendiment, per això no l’hem posat com a titular indiscutible. A més, la solució passa per obrir el camp, sobretot amb un jugador del nivell d’Alves. La seva funció hauria de quedar clara: ha de jugar el màxim d’enganxat a la banda dreta, mai tendir cap al centre. Les seves cobertures són més fàcils amb el 4-4-2. Recordem el gol del Numància... El Barça perd la pilota, el Numància inicia el joc per la banda d’un Alves que s’ha quedat a dalt, a l’atac. Márquez intenta cobrir la posició del lateral dret, Puyol passa al central dret i Abidal al central esquerre. Iniesta no arriba a la posició d’Abidal. Centrada i gol fàcil, l’equip estava descol·locat.

Seguirem observant l’evolució del Barça a la lliga i a la resta de competicions. També analitzarem la Champions League, així com la resta d’equips que ens resulten interessants, també d’aquells que se’n parla menys.

Benvinguts a Futbol Anàlisi!