Barça - Betis (3-2)

La importància de la porteria a zero

Ahir, el Barça gairebé empata o perd un partit que tenia guanyat, i això recorda vells fantasmes de l’era Rijkaard, segones parts que es feien massa llargues, relaxament inadmissible que és el que pot acabar matant aquest equip una temporada més. El Barça és l’enemic del Barça.

Essent l’equip titular el mateix que va jugar contra l’Sporting golejant-lo per 6-1, Guardiola només va introduir dues rotacions en la visita del Betis a l’estadi: Càceres per Puyol i Touré Yaya per Busquets. Durant la primera part, el Barça va fer exactament el que havia de fer. Precís, ràpid i amb eficàcia. Possessió, pressió i 2-0 amb un Eto’o obrint la llauna com en èpoques d’èxits. Iniesta ajudant en defensa, Messi amb llibertat i Samu entrant i sortint de l’àrea, ara pel mig, ara en banda dreta. Jugaven amb toc de futbol sala dins l’àrea gran i el Betis mostrava una flexibilitat defensiva brutal: realment no es “tancaven”, ni defensaven amb agressivitat, ni tan sols amb intensitat. S’estaven suïcidant i el Barça cometia auxili al suïcidi. Tot semblava tan fàcil que els jugadors es van prendre un descans trenta minuts més llarg del normal. Totes les carències es van veure de sobte. Touré Yaya va començar bé el partit, intentant agradar i reivindicar-se, però es va anar desinflant a poc a poc. Càceres va demostrar la seva imprudència en diverses jugades, i va cometre un penal que l’àrbitre no va xiular. Abidal va estar més correcte que en altres ocasions, però ni ell ni Márquez poden evitar que almenys una o dues vegades els hi guanyin l’esquena, que els trenquin la cintura. Així, sense Puyol per corregir els errors dels altres, aquests es magnifiquen.

El Betis va empatar el partit (2-2) i Guardiola va fer canvis temeraris: Busquets per Touré Yaya, un home que jugava a tercera l’any passat per la suposada gran roca del mig centre. Guddy per Keita, i Bojan per Eto’o. Però li va sortir bé, Alves va centrar i Gudjohnsen va rematar com va poder per fer el definitiu 3-2. Un últim quart d’hora en què el Barça va semblar despertar-se després d’un parell de bufetades, i fins i tot va poder fer el quart si Bojan hagués tingut la fredor i elegància del seu admirat Henry (que s’ho va mirar tot des de la banqueta).

El Barça ha de tancar els partits, i la millor manera és mantenint la porteria a zero. Més concentració, més constància i menys pors o inseguretats.

L’elecció del trident defensiu més adequat

Ahir va jugar Touré Yaya de mig centre i en el primer temps va jugar bé. És fàcil destacar en un 2-0. Però aquests no són els moments Touré Yaya. Guardiola ha donat un pas més en la recerca del mig centre ideal. Amb Cruyff, el mig centre era la punta inferior d’un rombe que iniciava les jugades (el mateix Pep Guardiola). Amb Rijkaard, el mig centre va adoptar la forma d’un jugador rocós, que mantenia la posició i robava pilotes aportant equilibri al mig camp, fent les cobertures per les pujades dels laterals. Edmilson, Motta, Márquez... Pep té ara dos perfils: Busquets i Touré Yaya. Amb el primer, barreja les dues escoles, toc, creació i al mateix temps defensa i posicionament tàctic. Amb el segon, l’elaboració del joc, la connexió defensa-atac és més lenta però la seguretat defensiva probablement augmenta. Ahir era un dia per Busquets, per això la seva entrada a la segona part va reactivar el mig camp. El moment Touré Yayá segurament serà en Champions, quan tingui davant un mitja punta de qualitat o quan el domini tàctic de la seva posició guanyi partits que donin títols passant desapercebut, com va passar amb Edmilson la temporada 05/06.

El Barça tornarà a estar per damunt de “la sort” quan el mig centre torni a ser decisiu, quan el Kaiser de la defensa (Márquez), a més de donar bona sortida de pilota amb les seves excel·lents passades llargues sigui capaç d’evitar que li guanyin l’esquena i no s’adormi, i quan el central marcador (Puyol) sigui una garantia i no un temerari (Càceres). El trident defensiu ha d’estar al màxim nivell tenint en compte que un lateral (Abidal) gairebé no aporta res i l’altre (Alves) només dóna en atac. Les rotacions complicaran l'elecció del trident perfecte.

Perquè de talent el Barça ja en té: Iniesta, Eto’o, Messi, Xavi, Henry, Bojan... si aquests no s’adormen el gol està assegurat. Però la importància de mantenir la porteria a zero és el que toca treballar de cara als propers partits, és on Guardiola té feina si vol que l’equip sigui competitiu en lliga i sobretot en Champions. L’elecció del trident defensiu és essencial per aconseguir l’èxit i marcarà la temporada.