El dilema matalasser

Tot i que el cor ens demana parlar del Madrid i la destrucció d’un projecte que encara no havia ni començat, avui parlarem del altre equip de Madrid, l’Atlético.

Abel ha estat despatxat per la incapacitat de trobar un sistema de joc que s’adapti a la presencia dels dos cracks: Forlan i Agüero. El dilema l’ha de solucionar Quique. Apostar perquè tots dos juguin alhora en punta, desplaçar algun dels dos a la banda o fins i tot, deixar algun d’ells a la banqueta. Aquesta és la qüestió.

Per la manca de sacrifici dels interiors de banda, la solució del 1-4-4-2 amb el Kun i Forlan en punta està, per nosaltres, descartada. El sacrifici defensiu que poden oferir jugadors com: Simao, Reyes, Maxi Rodriguez tendeix a cero. Evidentment, això parteix l’equip i defensivament es troba amb una situació semblant a la que pateix el Reial Madrid. Inferioritat dels laterals en el 2x1, poques ajudes defensives i poca contundència del quadrat que formen els dos mig centres i els centrals.

En el cas d’apostar per escorar el Kun o Forlan a la banda. La formació seria un 1-4-2-3-1, però apareixen dos problemes. El primer, inferioritat defensiva de la banda on estigui el crack, normalment la esquerra. Segon, la descompensació de l’equip, la disposició sobre el camp provocaria un equip asimètric. Si bé hi ha equips que s’ho poden permetre (Barça), no és el cas del Atlético. La solidesa defensiva ha de ser la premissa per sumar de tres en tres.

Un dels dos ha de ser descartat per poder adoptar el sistema 1-4-2-3-1, l’equip seria simètric i guanyaria solidesa defensiva. L’alternança entre tots dos comporta la possibilitat d’un revulsiu des de la banqueta i que l’equip recuperi la confiança en si mateixos. Evidentment, el problema de deixar un dels dos a la banqueta és bàsicament mediàtic, ja que l’Atlético està sotmès a una pressió mediàtica semblant a la dels grans però sense la capacitat econòmica de Barça o Madrid. El risc de que els cracks escalfin seient és altíssim, si els resultats no acompanyen des del principi, l’entrenador està condemnat.

No vendre a Agüero o Forlan aquest estiu pot tenir un cost d’oportunitat molt alt, per un Atlético que va ser molt gran però que ha d’assumir la seva condició de gregari dins una lliga de dos.

Barça 6, Atlètic de Madrid 1

Comentàvem en l’anterior article la importància dels córners i les jugades a pilota parada. Si al talent hi sumem treball l’equip es torna més poderós per força. I en l’anterior, ens preguntàvem quina cara ens oferiria el Barça davant l’Atlètic de Madrid. Doncs bé, les respostes a les dues preguntes són esperançadores. El Barça va matar el partit en vuit minuts, amb tres gols a pilota parada. Un a la sortida d’un córner tirat al primer pal perquè Márquez rematés amb gran qualitat. El segon de penal comès sobre Messi i transformat per Eto’o, i el tercer de picardia, en una falta botada per Messi mentre l’Atlètic de Madrid col·locava una barrera que la pulga no havia demanat. Tres gols a pilota parada sense que el Barça posés gaire “futbol”. Lògicament, després d’aquest vendaval tot va anar rodat pels locals.

Va sortir el Barça endollat i l’Atlètic derrotat des de bon començament. No hi va haver duel Messi – Kun, no hi va haver partit. En tot cas, després del 3-0 l’Atlètic podia haver reaccionat, encara quedaven molts minuts. Maxi va fer el 3-1 en l’única errada blaugrana, concretament de Sergio Busquets, que només va perdre dues pilotes, però una li va costar força cara. Ja és tradició d’aquest Barça de Pep Guardiola. Arriben una o dues vegades i marquen. Però no hi va haver més esperança per l’Atlètic, que va rebre el 4-1 i el 5-1 abans del descans, amb gols de d'Eto'o i Gudjohnsen. El d'Eto'o, una gran passada de Xavi aprofitant un greu error de la defensa de l'Atlètic, Eto'o controla amb el pit i resol perfectament. El de Guddy, que va jugar bé, gairebé sempre al primer toc, va ser un premi a la seva constància. Va aprofitar un xut d'Iniesta que va anar al pal, caçant molt bé el rebot. El Barça no es va relaxar i va seguir apretant, pressionant, buscant la porteria rival. Mentrestant, encara hi va haver temps per una altra pilota al pal d’Iniesta i una carrera de Messi pel centre sortejant un parell de defenses i rematant fora per ben poc (hagués estat el golàs de la jornada i potser del que portem de lliga). Antonio López va merèixer l’expulsió per una entrada duríssima a Leo, que va quedar amb la cuixa marcada pels tacs del seu rival.

La segona part, com diu avui un article del diari AS, va ser “gairebé gore, una mort en directe”. Van entrar Henry i Bojan per fabricar, juntament amb Xavi (sublim), el sisè gol de la nit (6-1), amb una gran rematada del francès, “amb el seu aire habitual de geni displicent”. El Barça va trobar per fi l’eficàcia, perquè el futbol ja l’havia mostrat en partits anteriors. L’Atlètic de Madrid va descobrir que la lliga se li farà llarga, i que després del Barça arriba el Reial Madrid, el derbi madrileny després de l’aturada de la lliga pels partits de seleccions. El Barça va seguir tocant amb criteri sense voler fer més mal, si queia alguna ocasió més que fos per inèrcia, però això sí, la pilota sempre controlada. Un rondo inacabable per acabar la festa de gols d’ahir.

Alineació titular: Valdés; Puyol, Márquez, Piqué, Abidal; Sergio, Xavi, Gudjhonsen; Iniesta, Eto’o, Messi.

El detall (1): En el minut 59, Guardiola dóna entrada a Henry per Eto'o, que portava dos gols i buscava el hat-trick per empatar amb Villa com a pichichi amb 6. El camerunès va mostrar un cop més el seu egoisme i va marxar amb mala cara.

El detall (2): Què s'ha fet al cap Andrés Iniesta? Potser el seu pentinat va ser el pitjor del Barça ahir a la nit. Molt pitjor que el gol de Maxi.