Prèvia Barça – Chelsea

El partit es presenta per l’equip barcelonista com una oportunitat per donar un cop d’efecte a aquest aire de pessimisme que comença a envoltar el seguidor culé. Tenim un Madrid a 4 punts amb una eficàcia desesperant que obliga al Barça a mantenir-se tensionat en ambdues competicions amb el lògic desgast pel jugadors. Per això, el partit de demà amb el Chelsea és una magnífica ocasió per donar un cop de puny sobre la taula i deixar clar que el Barça és el millor equip del món.

El Chelsea de Hiddink es presentarà al Camp Nou amb nombroses baixes en defensa. Noms com Carvalho o Aslhey Cole no estaran disponibles pel magnífic entrenador holandès. Els “blues” tenen una plantilla amplia i les rotacions, sobretot en les posicions d’atac, són constants. Es fa difícil dir una possible alineació titular però segurament la columna serà la mateixa amb petites variacions. A la porteria, el (últimament) qüestionat Petr Cech. Els errors individuals que ha comès han minat el seu estat anímic i no té tanta confiança. Des de la lesió al crani, el seu rendiment ha baixat molts enters i possiblement, ja no està entre els tres millors porters del món. Tot i això, és un porter d’unes magnifiques característiques i aptituds físiques que fins fa poc donava molta seguretat a la línia defensiva. La línia de defenses la formaran Bosingwa, Terry i Alex com a centrals i possiblement, Ivanovic. La clau està en endevinar on els situarà a cada un. La nostra teoria és que Bosingwa jugarà de lateral esquerra i Ivanovic de lateral dret. Bosingwa és un lateral amb molt recorregut, bona centrada i algunes llacunes defensives. És un estil de jugador semblant a Dani Alves. Messi tindrà la desavantatge que el seu retall cap a l’interior de l’àrea es troba amb la cama bona de Bosingwa, però com a defensa marcador, el portuguès té moltes dificultats. Terry i Alex són coneguts per tothom. Jugadors d’un perfil similar, molt durs per alt i en l’aspecte físic però que pateixen quan el rival fa servir molt el joc de combinació. Eto’o haurà d’aprofitar la seva velocitat fent desmarcades constant a les seves esquenes, el seu punt més dèbil. A la dreta, un invent, Ivanovic. Tindrà un paper difícil a l’hora d’aturar a Henry ja que no es gaire ràpid, per això haurà d’intentar anticipar-se i evitar que li arribin pilotes al francès que pot fer una autentica destrossa en aquella banda.

El mig camp decidirà l’eliminatòria. Touré, Xavi i Iniesta s’hauran d’imposar a una parella de mig centres formada per Ballack i Essien, Kalou i Malouda com interiors i Lampard com a mitja punta. En l’aspecte físic són molt superiors, Essien és un autèntic pulmó capaç de recórrer kilòmetres seguint la pilota sense cansar-se. La clau de Hiddink serà fer que el ghanès es dediqui a perseguir a Iniesta per evitar que aquest creï superioritats. Ballack ja no és tant ràpid com abans però ha millorat en lectura tàctica i el seu posicionament com a mig centre és molt bo. Kalou i Malouda són interiors amb molt desplegament defensiu que es dedicaran més a intentar destruir el joc combinatiu blaugrana que en intentar aprofitar els espais defensius. Lampard és l’amo i senyor de la mitja punta des d’on organitza tot el joc ofensiu “blue”. Passada llarga i curta magnífica i amb arribada des de segons línia. És un jugador nascut per aquesta posició. Per tot això, Xavi i Iniesta s’han d’associar més que mai, elaborant molt el joc blaugrana i pensant que el més important en una eliminatòria a doble partit és no encaixar a casa.

En punta, Drogba. Per culpa de les lesions aquest any no té grans números però és un dels millors davanters centres del món. Ajuda en la creació, té velocitat, descarrega molt bé el joc i a més, és un golejador nat. La millor opció del Barça per parar a Drogba és que toqui el menys possible la pilota i això s’aconsegueix tenint el màxim possible la possessió amb un línia defensiva molt adelantada.

En resum, el Chelsea és un equip complicat però amb menys talent que el Barça. Els blaugranes han d’imposar el seu joc sense caure amb la trampa com ho fan fer a Valencia. El partit s’haurà de treballar conscients de que no encaixar seria un pas de gegant en la eliminatòria. Finalment, Iniesta pot ser l’home clau de la eliminatòria desequilibrant l’equip contrari que estarà molt pendent de les cobertures a Messi però potser no tant del de Fuentealbilla.

El Barça no passarà de semifinals

Pot semblar una afirmació molt dura però la considerem certa. L’eliminatòria Barça – Bayern no tindrà gaire història i veiem al Barça, capaç de guanyar als dos camps. Els alemanys tenen un problema greu a la hora de treure migcampistes. Actualment tots tenen el mateix perfil, jugadors amb arribada, amb potencia però amb nul·la capacitat per crear joc. Contra aquests tipus d’equips els blaugranes es fan forts ja que poden imposar el seu joc de possessió. Un mig camp Borowski, Schweinsteiger, Van Bommel i Ribery, no podrà tenir la pilota contra un equip amb Xavi, Busquets, Touré. A més, la defensa dels de Munich és molt dèbil, fins i tots els equips més mediocres de la Bundesliga els hi fan gols, si poden aturar aquesta sangria abans dels partit contra el Barça, no tenen res a fer. El problema amb els que ens podem trobar els barcelonistes són (com sempre) les jugades a pilota parada on tenen jugadors importants i que ens poden fer mal gràcies a la seva alçada, els jugadors a vigilar més són: Toni, Borowsky, Lucio i Van Buyten. Per tot això pot ser que el Barça es trobi amb una eliminatòria semblant a la que va disputar contra el Lyon.

El creuament que tindrà el Barça a semifinals serà segurament contra el Liverpool. El Chelsea ha millorat molt de la mà de Hiddink però creiem que la dependència que tenen de Drogba els pot resultar fatal a aquestes alçades. El Liverpool és el millor equip del món en eliminatòries i els plantejaments de Benítez per aquests partits són d’estratega. El factor favorable del Chelsea es que tenen la tornada a casa i que els “reds” parteixen de favorits, una etiqueta que no els hi sòl anar massa bè. El duel de migcampistes recuperadors, Mascherano i Essien pot ser espectacular.

Si passa el Liverpool com pensem, el Barça es creuarà amb la seva “kriptonita” particular. Un equip molt segur al darrera, amb jugadors ràpids a dalt i un mig camp amb superioritat numèrica i amb un desplegament físic increïble. Sense oblidar que la tornada seria a Anfield, el camp on l’afició realment és el jugadors número 12.

Pròximament analitzarem el segon quadre de la Champions.

La Millor de les Competicions

Aquesta temporada futbolística es presenta molt emocionant. Desprès de seguir els partits de pre-temporada i el primers oficials dels equips més destacats d’Europa ens quedem amb la sensació de que la cosa estarà més disputada que mai. A la Champions (la nostra competició preferida, com ja veureu) no hi ha un favorit clar. Analitzem somerament un per un els equips amb més possibilitats, començat pel campió actual.

Manchester. La incorporació del búlgar Berbatov els hi dóna un plus de qualitat i de solucions tàctiques, per exemple es podrien establir rotacions en el 4-4-2 que utilitza normalment Ferguson i passar a utilitzar un 4-3-3 amb Berbatov a dalt i Rooney i Tevez com segons punta per darrera del davanter, o fins i tot utilitzar un 4-5-1 amb extrems més purs a les bandes (C.Ronaldo, Nani) i Berbatov com a davanter centre únic (paper que ha fet amb molta freqüència al Tottenham) i Rooney com mitja punta. Tot i així pensem que el relaxament que poden patir les estrelles de l’equip, sobretot Cristiano Ronaldo i Rooney, pot ser molt perjudicial a l’hora d’encarar la Champions. Finalment la marxa de Silvestre (un bon defensa suplent) i la manca d’un lateral dret de garanties poden passar factura a l’equip. Així, si el Manchester no és el campió a Roma, quin equip ho pot ser?

Barça. Serem breus per no redundar en l’article passat. No hi ha qualitat per passar de semifinals. És possible que a la lligueta el Barça arrasi i sembli que va encaminat a pel títol però la falta d’un parell d’estrelles que determinin els partits farà que davant d’un rival de primer nivell, el Barça no tingui prou desequilibri com per poder passar l’eliminatòria.

Madrid. En el text original havíem escrit que no passaran de quarts però després de veure la lligueta que els hi ha tocat és molt possible que no la puguin superar i si ho fan segurament s’hauran d’enfrontar amb un cap de grup que no podran eliminar. Els fitxatges son escassos i insuficients, Van der Vaart i De la Red no aporten el nivell extra suficient com per arribar a semifinals, a més els puntals de referència d’aquest Madrid ja estan en la costa avall i per tant cada any els hi serà més difícil rendir al mateix nivell que l’anterior, parlem dels Casillas, Cannavaro, Guti, Raúl i Van Nistelrooy.

Chelsea. El favorit per guanyar la Champions. Amb els reforços de Deco, Bosingwa, l’equip aconsegueix reforçar les posicions on tenien més carències, aquelles que els ocasionaven més problemes. Primer la del lateral dret, ja que ni Paulo Ferreira ni Bolarouz funcionen precisament bé en aquesta posició. Bosingwa és un bon lateral, molt ràpid i amb recorregut, a més centra prou bé habilitat que pot ser explotada fins la sacietat per Drogba. Deco aportarà al mig camp tant la capacitat de construir com la destruir, una feina per la que Scolari només disposava d’Essien. La sinergia que poden formar aquests dos futbolistes pot ser espectacular. Potser el punt dèbil d’aquest equip és la falta d’un jugador desequilibrant. Robinho podria haver estat el punt de qualitat que necessitava l’equip per evitar el que els hi va faltar a la final de Moscow, un jugador capaç d’inventar. Tot i això, el Chelsea té molt bon equip i gairebé segur que arribaran a la final. Per nosaltres, ja ho hem dit, és el favorit.


Liverpool. Bons reforços. però cap extraordinari com per permetre a l’equip fer un salt de qualitat important. Tot i així gràcies a l’esperit de equip que inculca Benítez a tots els jugadors creiem que poden arribar fins a semifinals i a partir d’aquí, qui sap... Riera i Robbie Keane, principalment, són molt bons complements per l’equip titular i li permetrà fer més rotacions durant la lliga per tal de que tots els jugadors estiguin “a tope”. Candidat a semifinalista.

Inter. Un dels equips que més ha canviat d’un any a un altre, no per noms per sí tàcticament. Mourinho trencarà el 4-4-2 de Mancini i apostarà per un 4-3-3. Aquest sistema i les incorporacions de Quaresma, Mancini i Muntari (possiblement el nou Essien) donarà més vistositat al joc de l’Inter respecte a l’any passat. De moment la premsa està sent bastant crítica amb el joc de l’equip de Mourinho però se li ha de donar més temps per tal de que els jugadors assimilin aquest canvi de sistema. També és destacable l’aportació que poden fer els joves talents de l’equip (Bolzoni i Balotelli) i veure si Adriano s’ha recuperat correctament de la seva addicció a l’alcohol i torna a ser el grandiós jugador que era. El punt dèbil que ja sembla endèmic en aquest equip és la seva defensa, imponent per noms però poc contundent en els moment importants. Tot i així creiem que aquest pot ser el seu any i que poden arribar a la final.

Arsenal. És un equip en procés de creixement, encara no és candidat al títol però si aconsegueix mantenir els mateixos jugadors que té ara al llarg d’unes quantes temporades serà un equip molt competitiu. Jugadors com Cesc, Bendtner, Ramsey, Carlos Vela, Walcott, Nasri, poden donar un rendiment excel·lent dintre de dos/tres anys. Com sempre, el joc del equip de Wenger es basarà en la possessió i en l’acumulació de centre campistes de qualitat. En definitiva, futbol molt vistos però és, encara, un equip sense “punch”.

Juventus. Finalment, la “vecchia signora”. Ara mateix és un equip amb la columna vertebral bastant envellida (Buffon, Nedved, Camoranesi, Del Piero i Trezeguet) però amb uns suplents bastant competitius que atorguen a l’equip un nivell de mig bastant alt, poden encarar amb garanties els vuitens de final de manera competitiva. La llàstima es que tenen un grup molt difícil que pot fer que quedin (sorprenentment) fora de la Champions a les primeres de canvi. Atents als seus joves talents: Marchisio, Giovinco i Ekdal.