Prèvia Barça – Chelsea

El partit es presenta per l’equip barcelonista com una oportunitat per donar un cop d’efecte a aquest aire de pessimisme que comença a envoltar el seguidor culé. Tenim un Madrid a 4 punts amb una eficàcia desesperant que obliga al Barça a mantenir-se tensionat en ambdues competicions amb el lògic desgast pel jugadors. Per això, el partit de demà amb el Chelsea és una magnífica ocasió per donar un cop de puny sobre la taula i deixar clar que el Barça és el millor equip del món.

El Chelsea de Hiddink es presentarà al Camp Nou amb nombroses baixes en defensa. Noms com Carvalho o Aslhey Cole no estaran disponibles pel magnífic entrenador holandès. Els “blues” tenen una plantilla amplia i les rotacions, sobretot en les posicions d’atac, són constants. Es fa difícil dir una possible alineació titular però segurament la columna serà la mateixa amb petites variacions. A la porteria, el (últimament) qüestionat Petr Cech. Els errors individuals que ha comès han minat el seu estat anímic i no té tanta confiança. Des de la lesió al crani, el seu rendiment ha baixat molts enters i possiblement, ja no està entre els tres millors porters del món. Tot i això, és un porter d’unes magnifiques característiques i aptituds físiques que fins fa poc donava molta seguretat a la línia defensiva. La línia de defenses la formaran Bosingwa, Terry i Alex com a centrals i possiblement, Ivanovic. La clau està en endevinar on els situarà a cada un. La nostra teoria és que Bosingwa jugarà de lateral esquerra i Ivanovic de lateral dret. Bosingwa és un lateral amb molt recorregut, bona centrada i algunes llacunes defensives. És un estil de jugador semblant a Dani Alves. Messi tindrà la desavantatge que el seu retall cap a l’interior de l’àrea es troba amb la cama bona de Bosingwa, però com a defensa marcador, el portuguès té moltes dificultats. Terry i Alex són coneguts per tothom. Jugadors d’un perfil similar, molt durs per alt i en l’aspecte físic però que pateixen quan el rival fa servir molt el joc de combinació. Eto’o haurà d’aprofitar la seva velocitat fent desmarcades constant a les seves esquenes, el seu punt més dèbil. A la dreta, un invent, Ivanovic. Tindrà un paper difícil a l’hora d’aturar a Henry ja que no es gaire ràpid, per això haurà d’intentar anticipar-se i evitar que li arribin pilotes al francès que pot fer una autentica destrossa en aquella banda.

El mig camp decidirà l’eliminatòria. Touré, Xavi i Iniesta s’hauran d’imposar a una parella de mig centres formada per Ballack i Essien, Kalou i Malouda com interiors i Lampard com a mitja punta. En l’aspecte físic són molt superiors, Essien és un autèntic pulmó capaç de recórrer kilòmetres seguint la pilota sense cansar-se. La clau de Hiddink serà fer que el ghanès es dediqui a perseguir a Iniesta per evitar que aquest creï superioritats. Ballack ja no és tant ràpid com abans però ha millorat en lectura tàctica i el seu posicionament com a mig centre és molt bo. Kalou i Malouda són interiors amb molt desplegament defensiu que es dedicaran més a intentar destruir el joc combinatiu blaugrana que en intentar aprofitar els espais defensius. Lampard és l’amo i senyor de la mitja punta des d’on organitza tot el joc ofensiu “blue”. Passada llarga i curta magnífica i amb arribada des de segons línia. És un jugador nascut per aquesta posició. Per tot això, Xavi i Iniesta s’han d’associar més que mai, elaborant molt el joc blaugrana i pensant que el més important en una eliminatòria a doble partit és no encaixar a casa.

En punta, Drogba. Per culpa de les lesions aquest any no té grans números però és un dels millors davanters centres del món. Ajuda en la creació, té velocitat, descarrega molt bé el joc i a més, és un golejador nat. La millor opció del Barça per parar a Drogba és que toqui el menys possible la pilota i això s’aconsegueix tenint el màxim possible la possessió amb un línia defensiva molt adelantada.

En resum, el Chelsea és un equip complicat però amb menys talent que el Barça. Els blaugranes han d’imposar el seu joc sense caure amb la trampa com ho fan fer a Valencia. El partit s’haurà de treballar conscients de que no encaixar seria un pas de gegant en la eliminatòria. Finalment, Iniesta pot ser l’home clau de la eliminatòria desequilibrant l’equip contrari que estarà molt pendent de les cobertures a Messi però potser no tant del de Fuentealbilla.