Un punt que pot ser decisiu

El Barça va sumar ahir un punt in extremis, a Mestalla, contra un València que venia de cinc partits seguits guanyant. L’equip local va sortir fort, a pressionar amb els extrems la sortida de pilota dels dos centrals blaugranes. La fase de creació del Barça va ser un malson tota la primera part: sense Márquez a l’eix de la defensa, Piqué era l’únic que podia treure-la amb cert criteri, però costava molt. Contínues pèrdues de pilota i un partit sense un domini clar ni una continuïtat en el joc. Malgrat avançar-se en el marcador, obra d’Iniesta i Messi (0-1), en un minut boig el València va remuntar, just abans del descans (2-1).

La segona part va ser més fluïda pel Barça, que va començar a trobar un cert criteri en el joc, o almenys va aconseguir mantenir més estona la possessió en camp contrari, malgrat que es van observar alguns símptomes de fatiga. Sobretot, perquè el València no va deixar de pressionar i guanyaven la majoria de xocs i de pilotes dividides. Henry va aportar el gol de l’empat (2-2), i el punt aconseguit cal veure’l en sentit positiu. En el pitjor dels casos aquest resultat ens situa encara un punt per sobre del Reial Madrid, després de la seva victòria avui contra el Sevilla, que els situa a 4 punts, i imaginant que ens guanyen al Bernabéu, la setmana que ve. Hi haurà emoció, lliga fins al final, però un Barça líder sí o sí després del partit del Bernabéu, passi el que passi allà.

Un empat fora de casa contra el València, tal com va jugar ahir, és comprensible. No ens ha de preocupar excessivament. També el Madrid s’haurà d’enfrontar al València. I no oblidem que després arriba el Villarreal. Com diem, és un punt vital. La derrota hagués posat les coses més difícils, sobretot des d’un punt de vista psicològic. Però l’amor propi del Barça no ho va permetre i ara només podem pensar en el Chelsea.