19/4/09

Calendari boig

Anunciàvem que el partit d’ahir podia ser trampa, feia temps que el Barça no guanyava a Getafe. Afortunadament, Pep Guardiola era conscient del perill i va sortir amb tot, Henry, Eto’o i Messi; Xavi, Iniesta, Busquets; Alves, Márquez, Piqué, Puyol. Primera part excel·lent amb la falta d’encert com a únic problema. Henry va fallar oportunitats però Stojkovic també hi va contribuir amb aturades increïbles, no només a Henry (fins a tres vegades), també a un espectacular rematada de Piqué i a un xut de Messi que buscava l’esquadra. A la segona part, Eto'o va enviar una pilota al pal.

Iniesta va fer un partidàs, a la primera part sobretot, creant superioritat, amb senzillesa i elegància, superant rivals i per tant, línies senceres de l’equip rival; i Messi, sobretot a la segona part, quan el Getafe va apretar més i el Barça es va trobar incòmode, es va carregar l’equip a l’esquena. El resultat és de 0-1, suficient per seguir caminant cap al títol de lliga, però podria haver estat més ampli, si el Barça hagués matat el partit a la primera part, o si l’àrbitre hagués xiulat el clar penal a Messi, o no hagués vist fores de joc inexistents, o no hagués estat tan permissiu amb les entrades criminals a Iniesta, entre altres detalls d’un arbitratge nefast.



El Madrid també va oferir-nos la seva típica victòria per 0-1, copiant el resultat del Barça, però no el joc. Sempre esperant, contraatacant, en un partit sense mig camp, bastant obert. Tenen força al darrera, sacrifici i punch a dalt. Pepe estava realment fi al tall, Marcelo de lateral esquerra va donar utilitat a aquella banda, cosa que no succeeix amb Heinze, però segueixen sense tenir un mig campista amb més criteri que Gago o Lass. Malgrat els problemes que de sempre arrossega aquest Madrid, el partit el podien haver tancat abans amb alguna contra de Robben o Higuaín, però també ells van estar imprecisos.

Ara arriba un calendari de bogeria pel Barça, on s’ho juga absolutament tot. Sevilla, València, Chelsea, Madrid, Chelsea, Villarreal, Mallorca, Osasuna, Deportivo, sense esmentar la final de Copa del Rei i la final de la Champions, si el Barça elimina al Chelsea. Una bestialitat. Sabem una cosa, el Barça jugarà igual, i amb els millors, tan si és un Getafe com un Chelsea o Madrid. Seguiran el mateix guió de tota la temporada fins que les cames aguantin.

1 comentario:

Futbol a la graella dijo...

El partit del Getafe era clau, perquè és un camp complicadíssim per als equips grans, però el Barça va demostrar qui mana (o qui hauria de manar) aquí. Lo del Madrid és un avorriment, jo vaig predir que el partit acabaria 0-1 per la via rància, tot i que pensava que el gol el marcaria Higuaín jeje

el tram final de temporada pot ser brutal!!