Rússia

Rússia és el país de moda en el futbol europeu, des de l’aparició de la seva selecció a l’Eurocopa, l’expectació que ha aixecat tant la seva lliga com els seus jugadors han anat “in crescendo”.

Per analitzar el ressorgiment del futbol rus cal tenir en compte principalment l’enorme inversió de les grans fortunes del país. Gent com Abramovich (CSKA), Andrei Chervichenko (Spartak) i Alexei Fedorychev (Dynamo de Moscou), juntament amb grans empreses com per exemple Gazprom (Zenit), Ferrocarrils de Rússia (Lokomotiv). Han dut a terme grans inversions per tal de revitalitzar els seus respectius equips, augmentant exponencialment el nivell de la Lliga russa. El nivell de la selecció també pujava gràcies a l’aportació de jugadors de principis dels 80 que ja no son joves promeses, però que estan en el punt àlgid de la seva carrera. Exemples d’aquests casos poden ser: Andrei Arshavin (1981) el millor jugador de la lliga, Zhirkov (1983) un interior reconvertit en lateral de la mà del genial Guus Hiddink, Kolodin (1982) un dels centrals amb millor desplaçament llarg d’europa i Akinfeev (1986) un dels porters de més projecció internacional.

Tot i això el gran salt de qualitat de la lliga russa es va produir gràcies a la importació de jugadors estrangers de gran talent, que van acabar de completar unes plantilles amb una base ja de per si competitiva. Els jugadors més destacats en aquest aspecte són Wagner Love, Jo (que ha marxat aquest estiu al Manchester City) i sobretot el cas de Danny, un portuguès (ja ha debutat amb l'absoluta) que s’ha convertit en el fitxatge més car de la història de Rússia quan el Zenit ha pagat 30 milions d’euros per tal de fer-se amb el seus serveis.

El futbol rus és basa en el joc directe i l’execució de ràpids contraatacs (estil Chelsea de Mourinho), tal i com vam veure a l’Eurocopa de la mà de la selecció nacional i en la Supercopa d’Europa on van jugar ManU contra Zenit. Normalment utilitzen un 4-5-1 en defensa combinat amb 4-3-3 quan ataquen, amb dos mig centres de tall bastant creatiu, un mitja punta de qualitat i dos interiors o extrems (depèn de la situació) de treball i molt ràpids. Els davanters solen ser bastant potents, amb bon joc aeri i no escassos de tècnica.

En definitiva, la lliga russa s’ha convertit en un bon espectacle futbolístic i mereix la pena seguir-la amb atenció. Disfruteu!