Derbi histèric

Espanyol 1, Barça 2

Derbi lamentable pels aldarulls a les grades, les bengales dels energúmens dels boixos nois i la violència, que són elements que perjudiquen la bellesa del futbol com esport. L’àrbitre pot haver condicionat molt el derbi, els aficionats de l’Espanyol així ho pensen. “La lliga està prostituïda”, diu Sánchez Llibre. “És un robatori” deien els jugadors de l’Espanyol. Paraules exagerades si tenim en compte les estadístiques dels derbis (26 victòries del Barça amb la d’ahir, 25 de l’Espanyol i 24 empats). L’àrbitre, però, ha acabat sent massa protagonista, xiulant un penal a favor del Barça en el minut 93, expulsant un home de l’Espanyol, no xiulant falta a Valdés en el gol de l’Espanyol... El derbi ha estat molt estrany i una anàlisi futbolística no resulta gens fàcil en situacions com aquesta, però és la nostra tasca i ho intentarem.

Domini blaugrana a la primera part. L’Espanyol no va a pel partit i el Barça toca i toca però no té gol. Una pilota al pal de Xavi, ocasions clares, Henry en punta molt treballador tot el partit, potser li faltava una punta de velocitat, una mica d’instint assassí (de totes maneres, de menys a més). Però el partit era del Barça. L’Espanyol estava ben situat en defensa i el seu gol arriba en una única ocasió, com sol ser habitual en aquest inici de temporada. Al Barça li arriben poc però li fan molt mal. Aquell gol, independentment de la falta prèvia a Valdés no xiulada per l’àrbitre, és fruit d’una cadena d’errors que el Barça ha de saber evitar. En primer lloc, Abidal no fa bé el fora de joc i després arriba tard a la centrada de Tamudo. Piqué rebutja malament la pilota centrada, que fa una perillosa paràbola cap a la porteria de Valdés, que sense autoritat ni jerarquia, refusa la pilota sense força cap endavant, quedant absolutament venut perquè Coro marqui a plaer.

A la segona part el Barça perdia per 1-0 i l’Espanyol tenia un home menys. Guardiola fa canvis, que un cop més, semblen temeraris a primer cop d’ull. Treu Abidal i entra Eto’o, i juguen Puyol i Piqué sols en defensa, amb Alves gairebé d’extrem tot el partit. Gudjohnsen és substituït per Keita. Busquets és substituït per Bojan. Acumulació de davanters a dalt, Messi de mitja punta i Bojan, Eto’o i Henry a dalt, a més d’Alves per la dreta i Keita rondant la frontal. El Barça ataca posicionant homes a l’àrea, però així no arriba el gol. L’empat es produeix en l’única jugada d’un davanter que arriba i no que està. Passada llarga de Xavi per la desmarcada d’Henry, controla llarg però un rebot l’afavoreix i marca a porteria buida (1-1). Més endavant Henry envia una pilota al pal, i després d’algun intent de contraatac de l’Espanyol el Barça guanya el partit en el minut 93 amb un penal polèmic sobre Eto’o transformat per Messi (1-2).

Cal destacar l’esforç defensiu de l’Espanyol amb un home menys tota la segona part, però el resultat és just més enllà de les polèmiques perquè els tres punts se’ls acaba emportant l’equip que des d’un bon començament vol guanyar el partit i genera nombroses ocasions. No obstant, el Barça segueix sense pla B, l’acumulació d’homes d’atac a l’àrea rival no genera ocasions, els gols venen en un contraatac (l’únic del Barça) i en un penal (sembla que inexistent), però el Barça ha aportat més bon joc ofensiu durant els 90 minuts i no ha tirat la tovallola en cap moment. Molt bona actitud.


Valdés: Escaldat, tot li va en contra, desgastat mentalment, desbordat, sempre que li arriben li fan gol. Sense autoritat ni jerarquia en el gol.
Alves: Encarrilat, sempre per fora, no ha trobat finalitzador a les seves centrades.
Piqué: Aplicat, intens, sempre fent un pas endavant per treure bé la pilota, passades llargues en diagonal. Incorporació en el joc aeri, però sense èxit. A la segona part bé en defensa estan sol amb Puyol.
Puyol: Incòmode a la dreta, mala sortida de pilota. Vigor defensiu, intensitat com sempre, bona compenetració amb Piqué.
Abidal: Endollat, anticipant-se, ràpid i precís en la passada. Tallant pilotes dividides. En alguna ocasió li guanyen l’esquena i no fa bé el fora de joc en la jugada del gol de l’Espanyol. Guardant la zona. Nul·la participació en atac (només una centrada).
Xavi: Brúixola. Bon joc, ha suspès en el gol.
Busquets: Dominador. Saviesa, toc precís, velocitat mental. Descarat i madur amb pilota però immadur en les protestes a l’àrbitre, que li han costat una targeta groga.
Guddy: Lubricant. S’associa bé en curt. S’incorpora des de segona línia amb més intenció que encert. Pesa poc en el partit, no conclou les accions.
Messi: Incontrolable, constant, vertical, amb mobilitat i llibertat total. Li falta més rematada i buscar assistències clares, però ell, individualment, és letal.
Henry: Millorat, molt participatiu. Té més camp d’acció jugant de davanter centre, jugant d’esquena amb sentit comú. Millor en la desmarcada que en el joc estàtic. Un gol i una pilota al pal, entre vàries ocasions molt bones (intent de xilena inclòs). Partit complet. És en la posició que ha de jugar per rendir.
Iniesta: Savi, sempre tria l’acció correcta. Desborda per dins i per fora. Cada vegada juga amb més autoritat.

Veure els HIGHLIGHTS (enllaç de YouTube).