Golejada per calmar l'entorn

El Barça es va presentar a Gijón amb un objectiu molt clar, endur-se els tres punts del Molinon. Per fer-ho Guardiola va optar per una de les tàctiques més conservadores que li hem vist fins ara: el 4-3-3 clàssic, la formació més utilitzada per Rijkaard va ser l’escollida pel míster en aquesta ocasió.

Guardiola es va deixar d’experiments i va plantejar una alineació molt competitiva, amb la defensa (i porteria) titular: Valdès, Alves, Marquez, Puyol i Abidal, va plantejar un mig camp ferragós però amb qualitat, un Sergi Busquets en estat de gràcia (titular en detriment de Touré Yaya), un Xavi màgic i un Keita tot terreny. La davantera, l’esperada, sense Bojan ni Pedrito per decisió tècnica i Henry per lesió, va optar pels millors: Iniesta, Eto’o i Messi.

El plantejament tàctic de cada jugador era senzill: Alves continuaria perforant la banda dreta com fa habitualment; Sergi Busquets era l’encarregat de treure les pilotes des de el darrera (guardant la posició) sempre i quan Márquez no optés per la passada llarga; Xavi i Keita tenien la possibilitat de despenjar-se en atac les vegades que ho consideressin oportú i finalment Iniesta tenia la missió d’iniciar les seves internades enganxat a la cal (amb l’objectiu d’obrir el camp per aquella banda) i fer la diagonal cap endins, mentre que Messi i Eto’o es podien intercanviar les posicions. De fet Eto’o va jugar més estona en banda dreta que al mig (la seva posició natural).

Des de el principi les ocasions a favor del Barça s’anaven succeint, unes vegades el poc encert dels davanters i altres el coratge de la defensa desbarataven totes les ocasions. Fins el moment en que Iniesta va agafar una pilota a la banda i va iniciar una internada cap a l’àrea tornant boig al defensa que va culminar en una assistència magnifica cap a Xavi, qui de cap, va enviar la pilota fins al fons de la xarxa. La jugada va ser molt semblant a la que van protagonitzar els dos mateixos jugadors feia justament 4 dies. A partir d’aquí el Barça va començar a desplegar un molt bon joc que va obtenir els seus fruits, quan en una jugada d’estratègia, Xavi va servir un corner que Puyol va enviar cap al segon pal on Eto’o va fer el 2 a 0. Amb aquest resultat es va arribar al descans. A la segona part, el Barça va continuar atacant utilitzant els espais que l’Sporting deixava a la defensa, tant la banda dreta com l’esquerra es van convertir en un autèntic passadís pels jugadors blaugranes, sobretot per Messi i Iniesta. El tercer gol va ser un gol en pròpia porta gràcies a un magnífic llançament de corner servit també per Xavi. Aleshores va ser quan l’Sporting es va decidir a anar pel partit i quan van començar a crear més perill. Una passada des del mig camp amb un error en la marca de Márquez va donar als locals el gol de l’honor. Tot i així, els asturians no es va donar per vençuts fins que al minut 56 l’àrbitre va expulsar (de manera justa) a Gerard desprès d’una entrada a Messi quan aquest ja encarava sol la porteria. A partir d’aquí el partit no va tenir més història i els gols es van anar succeint gairebé de manera involuntària. Així el partit va acabar 6-1 amb dos gols de Messi i un d’Iniesta a part dels ja comentats.

Valdés: El 50% dels xuts que li van a porta són gols, la defensa li ha d’aportar més seguretat.

Puyol: Va estar contundent en defensa i va treure en algunes ocasions la pilota des de el darrera, partit complert.

Márquez: No va tenir problemes excepte en una ocasió i això li va costar el gol al Barça.

Alves: Va intentar associar-se molt amb Messi, cada cop funciona millor aquesta dupla. Ha de millorar en els llançaments a pilota parada.

Abidal: No puja mai però almenys ahir tampoc ens van poder atacar per la seva banda.

Sergi Busquets: Molt bon partit, va rebre molts cops però fins i tot així es va mantenir serè i va saber dominar els “tempos” del partit.

Xavi: En estat de gràcia, simplement el millor migcampista del món.

Keita: Va treballar molt, no es va complicar quan tenia la pilota i la va distribuir amb criteri, a més es despenja sovint a l’àrea. Li falta punteria.

Iniesta: Va interpretar perfectament la seva funció d’obrir el camp, a més està en molt bona forma i això li proporciona una velocitat increïble. Per fi va marcar.

Eto’o: Partit bastant gris, va treballar com sempre però jugar a la banda o entre els dos centrals el perjudica molt.

Messi: Va aparèixer més quan el partit ja estava decidit, tot i això sempre és un gust veure’l jugar.