25/10/09

Primeres reflexions

No hi ha mai dues temporades iguals. Repetir el triplet seria propi d’un equip tan grandiós que el fet s’hauria d’incloure a tots els llibres d’història pels adolescents en formació. El Barça ha començat bé la temporada, malgrat l’empat amb l’Inter i la derrota contra el Rubin Kazan. En lliga, empatar contra el València a Mestalla és comprensible a aquestes altures, per la motivació extra dels valencianistes i la lenta posta a punt del tricampió.

De totes maneres, els “entrebancs” del Barça, fins ara, ens diuen el següent:

a) Que el Barça encara no juga com la temporada passada, perquè falta ritme, rodatge, rotacions, i sembla que en Pep només confiï amb els de sempre, la qual cosa desgasta a qualsevol.

b) Que el Barça ha d’acoblar al seu estil de joc el crack Ibrahimovic, un jugador amb tantes qualitats i tants recursos que seria un fracàs no explotar-lo al màxim. També ell ha d’entendre el seu rol i saber què ha de fer en cada situació, necessita llegir millor el que el partit demana d’ell (ara fer d’home referència, ara desmarcar-se a l’espai, i sobretot, que els seus companys ho interpretin correctament).

c) En alguns partits hem vist errors de concentració, errors en la presa de decisions, i molta més dificultat per treure els partits endavant. Si abans el Barça feia fàcil el que és molt difícil, golejant partit rere partit com si fos el més normal del món, ara se’ns mostra molt més humà i vulnerable.

d) Sense notícies d’Henry, Márquez desentonat, Iniesta sortint de la lesió, Messi injustament criticat per l’actuació d’Argentina en fase classificatòria pel Mundial, ara cau Alves, sembla que no tot està tan de cara com l’any passat.


S’ha de tenir paciència, l’objectiu d’aquest dificilíssim any post-triplet ha de ser mantenir l’hegemonia, començant per la teva pròpia lliga. Guanyar-la és l’objectiu principal. El Mundialet de Clubs és l’altre gran fita d’aquesta campanya. La resta és secundari.

Recordem, però, que el Mundialet de Clubs sol passar factura als equips que el juguen. Així doncs, amb una plantilla curta, lesions que han començat massa aviat, excessius partits per jugar, el Madrid més reforçat, etc., el Barça haurà de fer un sobre esforç molt gran si vol continuar després de gener amb certes garanties d’aconseguir algun títol. És després de l’època nadalenca que es posarà a prova la capacitat d’aquest equip.

Per la seva banda, el Madrid en formació presenta dificultats a l’hora de decidir a què vol jugar.

Pellegrini és home de toc, de possessió, de control, de joc per dins. En canvi, els jugadors tenen un perfil de contraatac descarat. Florentino s’ha equivocat, un Mourinho hagués estat el perfil idoni per treballar tàcticament i estratègicament un equip preparat com pocs per fer transicions defensa-atac ràpides i precises.

El Madrid té, malgrat tots els problemes, més capacitat que l’any passat per guanyar punts de 3 en 3 i possibilitats clares de guanyar la lliga. Té millors jugadors i millor plantilla que la temporada anterior, però encara no té un rumb ni un estil definits. Tanmateix, el marge de millora és molt gran; el Madrid perdrà pocs partits.

No hay comentarios: