Shakhtar 1, Barça 2

La doble cara del Barça

A Montjuïc, un Barça intens de Premier va oferir una arrancada espectacular a la primera part. L’únic però va ser la debilitat defensiva que contra el Shakhtar es torna a repetir amb una nova errada clamorosa. Però contra l’Espanyol, semblava bufar i fer ampolles. Kameni rebent les envestides del F.C. Barcelona, Messi elèctric movent-se amb llibertat per tot el camp. Una ocasió darrera l’altre i totes les jugades acabades. Fins i tot Henry millorat. En definitiva, un Barça diferent que xuta 25 vegades a porta de mitjana, que penja 70 pilotes a l’àrea; el Barça de Rijkaard hagués necessitat cinc jornades per arribar a aquests números en total. Aquesta és una virtut majúscula.

Contra el Shakhtar, un partit desastrós, lamentable. Henry no pot jugar dos partits la mateixa setmana. Pep renuncia a l’estil, juga sense banda dreta amb un Eto’o sacrificat a aquell cantó i Messi a la banqueta. El Shakhtar li juga de tu a tu, avançant línies i pressionant fort al mig camp. Keita i Touré deixen sol a Xavi, un mig camp que no combina. El joc es torna directe, de Premier però sense intensitat. Pilotes llargues de Piqué buscant directament els davanters. Sense domini del partit, el Shakhtar treu petroli d’una pilotada i un error de Puyol. Gol en la segona ocasió clara, com ja va sent habitual.

La flor de Guardiola es diu Messi

Un partit que el Barça mereixia perdre, o si més no, que no mereixia guanyar, en tot cas i com a molt, empatar. Keita al mig camp no funcionava, es veia des del minut 1 però Guardiola no el canvia fins el 80. La precipitació dels canvis a Montjuïc es torna calma desesperant contra el Shakhtar. Entra Messi per Henry per buscar algun revulsiu. Eto’o falla un 1 contra 1 que era gol cantat, en una errada bestial fruit de la seva desconnexió durant tots els minuts anteriors. Un “killer” en forma mai ho hagués fallat. Entra Bojan per Eto’o i arriba la sort, la flor de Guardiola. Centrada del noiet des de la banda dreta, error del porter i gol de Messi. Faltaven cinc minuts perquè s’acabés el matx. Poc després, assistència genial d’un Xavi apagat i pressionat durant tot el partit que troba un Messi fresc entrant per l’esquerra i rematant a gol com un crack. 1-2, resultat injust d’un Barça que ja porta dos partits remuntant en els últims sospirs; contra l’Espanyol, merescut; contra el Shakhtar, massa premi pel poc futbol exhibit.

El Barça guanya jugant bé i guanya jugant malament. El típic partit que el Madrid guanyaria i el Barça sempre perdria (sense anar més lluny, com el d’ahir contra el Zenit, tot i que va ser millor el Madrid a la primera part). Que no s’hi acostumin. Presenta una doble cara preocupant i l’aficionat no sap a què atenir-se. Contra l’Atlètic de Madrid dissabte que ve es presenta un repte molt important per assaltar el liderat de la lliga. Quina cara ens oferirà el Barça?