El Barça no passarà de semifinals

Pot semblar una afirmació molt dura però la considerem certa. L’eliminatòria Barça – Bayern no tindrà gaire història i veiem al Barça, capaç de guanyar als dos camps. Els alemanys tenen un problema greu a la hora de treure migcampistes. Actualment tots tenen el mateix perfil, jugadors amb arribada, amb potencia però amb nul·la capacitat per crear joc. Contra aquests tipus d’equips els blaugranes es fan forts ja que poden imposar el seu joc de possessió. Un mig camp Borowski, Schweinsteiger, Van Bommel i Ribery, no podrà tenir la pilota contra un equip amb Xavi, Busquets, Touré. A més, la defensa dels de Munich és molt dèbil, fins i tots els equips més mediocres de la Bundesliga els hi fan gols, si poden aturar aquesta sangria abans dels partit contra el Barça, no tenen res a fer. El problema amb els que ens podem trobar els barcelonistes són (com sempre) les jugades a pilota parada on tenen jugadors importants i que ens poden fer mal gràcies a la seva alçada, els jugadors a vigilar més són: Toni, Borowsky, Lucio i Van Buyten. Per tot això pot ser que el Barça es trobi amb una eliminatòria semblant a la que va disputar contra el Lyon.

El creuament que tindrà el Barça a semifinals serà segurament contra el Liverpool. El Chelsea ha millorat molt de la mà de Hiddink però creiem que la dependència que tenen de Drogba els pot resultar fatal a aquestes alçades. El Liverpool és el millor equip del món en eliminatòries i els plantejaments de Benítez per aquests partits són d’estratega. El factor favorable del Chelsea es que tenen la tornada a casa i que els “reds” parteixen de favorits, una etiqueta que no els hi sòl anar massa bè. El duel de migcampistes recuperadors, Mascherano i Essien pot ser espectacular.

Si passa el Liverpool com pensem, el Barça es creuarà amb la seva “kriptonita” particular. Un equip molt segur al darrera, amb jugadors ràpids a dalt i un mig camp amb superioritat numèrica i amb un desplegament físic increïble. Sense oblidar que la tornada seria a Anfield, el camp on l’afició realment és el jugadors número 12.

Pròximament analitzarem el segon quadre de la Champions.

Manchester United vs. Liverpool (1-4)

El partit entre el Manchester United i Liverpool es presentava com l’ocasió dels “reds devils” per decidir, ja definitivament, la Premier a favor del ManU. No ha sigut així gràcies al bon plantejament tàctic de Benítez i la inferioritat en el joc aeri del United degut a una alineació de Ferguson massa inconsistent en aquest aspecte.

Les alineacions que presentaven els dos tècnics estaven condicionades per la jornada de Champions. Ferguson incorporava com a novetats O’shea, Park J.S., Anderson i Tévez mentre que Benítez no feia jugar a Xabi Alonso i Arbeloa per lesió, substituïa a Riera per Babel i alineava a Levia i Hyppia, desplaçant a Carragher al leteral dret.

El partit començava amb la intensitat Premier característica d’aquest tipus d’enfrontaments, on tant Liverpool com United pressionaven la sortida de pilota obligant als dos equips al joc directe. Tot i això, el domini era dels “reds devils” que imposaven la seva superioritat a la zona esquerra del camp gràcies a la capacitat de Ronnie de superar a Carragher. Per aquesta zona es on ha arribat la internada de J.S. Park que ha provocat el penalti transformat per Cristiano Ronaldo al minut 22 de partit. Fins a aquell minut Ronaldo no havia aparegut ja que el 2x1 plantejat per frenar al portuguès a tingut els efectes desitjats, i tant Leiva com Fabio Aurelio, impedien la progressió de Cristiano per la banda dreta. Al minut 27 de partit ha arribat el gol de Torres en una jugada totalment aïllada on el (normalment) seguríssim Vidic ha fallat clamorosament i Torres ha aprofitat el seu error inaugurant el marcadors dels “reds”. A partit d’aquest moment el Manchester s’ha anat desinflant i el Liverpool s’imposava mitjançant la superioritat en el joc aeri. D’aquesta superioritat, s’ha originat el segon gol dels d’Anfield a través d’un penal transformat per Gerrard que confirmava que la sinergia formada per ell i Torres és el focus de qualitat diferencial del Liverpool.

A la segona part, els canvis introduïts per Ferguson no han fer res més que debilitar encara més el seu centre del camp i fruit d’aquesta superioritat s’ha provocat l’expulsió de Vidic que ha acabat d’enterrar les esperances del United ja que en la falta on han expulsat el jugador serbi, Fabio Aurelio l’ha executat perfectament aconseguint el tercer gol “red”. Finalment ja amb molt espais darrera de la defensa, una altra passada llarga de Reina ha acabat amb el quart gol obra de Dossena, l’italià que ja va marcar el dimarts el quart contra el Madrid.

Amb tot això, la Premier es posa més interessant que mai degut als senyals de debilitat defensiva mostrats pel United.

Barça i Manchester

Es llegeix avui a la premsa una sèrie d’elogis i lloances al Barça que considerem exagerades. Es cert que els primers 43 minuts els blaugranes van ser molt superiors, però hem de fer un anàlisi més en profunditat per veure perquè es va produir aquest bon joc. Es veritat que el Barça va desplegar un joc combinatori espectacular al mig camp, però hem de tenir en compte que Lyon no va pressionar la sortida de pilota i no van sotmetre a marcatge individual a Xavi i Iniesta, autèntics motors d’aquest equip. Puel es va equivocar amb el plantejament, va confiar en que la superioritat al mig camp seria suficient per frenar al Barça, evidentment això no va ser suficient i el joc interior del Barça va ser capaç de desfer-se de la defensa zonal dels de Lyon.

Un altre aspecte a millorar pel Barça és l’aspecte defensiu. El Lyon va xutar 3 cops i va marcar 2 gols. Aspecte preocupant si de debò volem guanyar la Champions. Un mig camp Xavi – Iniesta s’ha demostrat anteriorment que es massa tou per encarar una eliminatòria de la millor competició del món. Les jugades a pilota parada segueixen sent un autèntic calvari i la defensa zonal que imposa Guardiola no acaba de d’assentar-se i no hi han automatismes defensius. Amb tot això, no volem fer critica perquè sí, sinó que assenyalem els aspectes a millorar de cara a futures eliminatòries.

També volem comentar la situació del Manchester United. Al final el nostre pronòstic va fallar i es van classificar els de Ferguson. L’efectivitat que estan demostrant aquest any els “red devils” els fa candidats número 1 a repetir l’èxit de la temporada passada i endur-se la Champions. Aquell ManU garrepa que vam veure al Camp Nou l’any passat, va ensenyar el camí a Ferguson que ha seguit aplicant aquesta filosofia en la competició europea, obtenint magnífics resultats.

Champions, Champions, Champions

Els contrastos estan destacant en les eliminatòries de 8ens de la Champions. Podem veure partits molt igualats que es decideixen per detalls o situacions concretes d’un partit, i altres eliminatòries on hi ha un dominador clar i el rival no ha tingut cap opció.

En les confrontacions Liverpool – Madrid i Bayern – Sporting, les eliminatòries s’han tenyit de vermell des del principi. La superioritat tàctica dels “reds” va ser escandalosa i els partits sempre es van desenvolupar com va voler Benitez. A l’anada, el “míster” va plantejar un partit disputat, on els seus jugadors no perdessin la concentració defensiva, conscient de que la disputa es decidiria a Anfield. A la tornada, en canvi, el Liverpool va sortir a dominar, ocupant tots els espais al mig camp. El Madrid es veia incapaç d’iniciar la fase ofensiva i per tant, es veien obligats a jugar la pilota en llarg, quan la seva inferioritat en el joc aeri (sobretot en els jugadors més ofensius) era insultant. Com a conseqüència, els “Reds” recuperaven la pilota amb una rapidesa extraordinària i als blancs els era impossible replegar amb tanta facilitat com es desplegaven els jugadors d’atac dels anglesos. Pel que fa al Bayern – Sporting, no hi ha molta cosa a comentar, un dominador únic i absolut ja que la capacitat associativa dels jugadors interiors del Sporting és inútil davant la fortalesa física característica dels alemanys.

Les eliminatòries Chelsea – Juventus i Villarreal – Panathinaikos van ser més disputades, encara que hem pogut trobar un punt de connexió que uneix els dos enfrontaments. Tant la Juve com el Panathinaikos son dos equips amb molta capacitat de treball, ben conjuntats i forts en les jugades d’estratègia però els hi falta un jugador que els hi aporti la qualitat diferencial per ser 100% competitius a la Champions. En canvi, Chelsea i Villarreal (cada un al seu nivell) tenen més jugadors decisius i que son el punt de referència del equip quan les coses no funcionen. Drogba i Llorente van ser els herois dels seus equips, decidint unes eliminatòries que en joc col·lectiu va ser molt igualades.

En referència als partits d’avui, creiem que les úniques eliminatòries que estan una mica decantades son: Barça – Lyon i Arsenal – Roma. El Barça per bon resultat del partit d’anada i per la revifalla moral que va suposar el partit contra l’Atleti, parteix com a favorit clar. En aquest partit es clau que el Barça no encaixi gols primer. Els de Guardiola han de saber que l’eliminatòria els hi és favorable, així que a través del joc de possessió, han de treballar el partit, buscant els espais amb paciència i esperar que els defenses del Lyon tinguin un error de concentració. El Roma – Arsenal, el resultat és favorable al Arsenal però ni per joc, ni per capacitat defensiva, creiem que podem especular massa amb el resultat. Si l’Arsenal surt a jugar, a imposar la seva qualitat al mig camp i amb ordre tàctic, la Roma es trobarà molt problemes per crear ocasions de gol. La disputa pel mig camp en aquest partit pot ser espectacular.

Porto – Atletico i ManU – Inter son dos partits en els que no hi ha un favorit clar. Personalment, considerem que l’Atletico té una desavantatge gran respecte el Porto ja que l’empat a gol al Calderón provoca que els matalassers no pugin plantejar un partit a l’intercanviï de cops que és on Forlán i Agüero es senten més còmodes. A més, tenint en compte la seva debilitat defensiva, veiem difícil que pugi passar l’Atletico. Finalment, el ManU – Inter. L’eliminatòria més interessant es decidirà aquesta nit a Old Trafford on el Manchester imposa el seu estil però un gol del Inter pot resultar mortal. És el partit més difícil de pronosticar, però ens mullarem i apostarem per l’Inter ja que Mourinho coneix molt bé la Lliga anglesa i per tant el Manchester. En canvi, Ferguson pot tenir més dubtes alhora d’analitzar l’Inter i els seus punts forts i dèbils. Amb tot, creiem que el partit es decidirà per un detall i és aquí on els cracks han de donar la cara, de manera que l’actuació de Ronaldo i Ibra serà clau per cadascun dels seus equips.

Bones sensacions

Hem estat unes setmanes sense actualitzar, no pas perquè el Barça ens hagués sorprès amb els seus mals resultats i no sabéssim què dir, sinó per una falta de temps alarmant. Us demanem disculpes. Dit això, podreu observar que l’últim article tractava de les primeres complicacions serioses del Barça aquesta temporada: l’empat contra el Betis, les declaracions d’Eto’o que feien témer la tornada dels problemes del passat, la derrota contra l’Espanyol, el Madrid que iniciava la guerra psicològica i retallava punts... Aquí ho havíem deixat. Després, empat contra el Lyon (però marcant fora de casa, un bon resultat), derrota contra l’Atlètic de Madrid en un partit boig d’anada i tornada, i empat contra el Mallorca (però es passa a la final de Copa).

En definitiva, cinc partits sense conèixer la victòria, una baixada d’intensitat en el joc preocupant, i no obstant això, líders a la lliga, a la final de Copa del Rei i amb tot de cara per passar l’eliminatòria de Champions contra el Lyon. Ahir el Barça va guanyar l’Athletic de Bilbao, al Camp Nou, tot recuperant el bon joc.

Diferent és la situació del Reial Madrid: després d’una ratxa impressionant de 10 partits guanyats, amb l’empat d’ahir contra l’Atlètic de Madrid i la victòria del Barça contra l’Athletic, la distància es situa en els 6 punts, la suposada “remuntada” s’ha hagut d’aturar i no serà tan fàcil. Aquesta setmana, a més, el Madrid ha de remuntar un gol en contra ni més ni menys que a Anfield contra el poderós Liverpool de Benítez.

Temíem que el Barça hagués “cremat” una etapa en només cinc mesos. De cop, en parlar d’un equip “imparable” i d’un lliga guanyada, el cansament físic i mental va afectar els jugadors. Per sort, l’avantatge que s’havia aconseguit ha servit de coixí per donar l’oportunitat de fallar fins a cinc vegades mantenint la mateixa situació a les tres competicions. Hi ha hagut temps de reflexionar, de comprovar quins eren els errors. No és el mateix cas que fa dues temporades, o la temporada passada. L’equip mostra bona actitud, la plantilla està unida i s’ha detectat el problema. Ahir es va deixar veure una millora substancial. El joc de posició va millorar, amb la defensa més avançada, amb menys pilotes perdudes, amb l’equip més junt, amb la pressió adequada, amb ajudes en defensa per part de tothom. Les ocasions s’anaven succeint i només un gran Gorka va evitar la golejada.

Per desgràcia, Puyol es va lesionar i podria estar tres setmanes sense jugar, segons el que llegim avui a la premsa esportiva. Per contra, Iniesta va tornar a l’equip per jugar d’interior, aportant més frescor, creativitat i bon joc. Henry i Eto’o van tenir moltes oportunitats, però no es va poder ampliar l’avantatge del 2-0 obra de Busquets a pilota parada i el penal comès sobre Iniesta i transformat per Messi, amb la seva habitual sang freda.