Futbol Francès: El Toulouse

En homenatge a un amic que tenim lluny de casa i al gran moment de forma que viu l’equip, avui analitzarem el Toulouse.

El futbol francès sempre s’ha destacat per ser una gran font de joves talents tot i que la Lliga no era gaire competitiva. Últimament això està canviant. La irrupció del Lió al panorama europeu ha sigut una revifalla per una competició que només miraven els secretaris tècnics. Ara, cada cop més trobem equips interessants i que despleguen un futbol més o menys vistós. La millora del futbol francès en general s’ha produït en part gràcies a que ara els clubs locals tenen capacitat econòmica per mantenir les seves estrelles durant més temps, casos de Benzema, Niang, Ben Arfa... i la incorporació de jugador estrelles com el jove Gourcuff, Cavenaghi (un davanter que no sé com no està en algun dels grans), en el cas del Girondins i Klasnic al Nantes, i un llarg etcètera.

Després d’aquesta llarga introducció ens posem de ple en l’anàlisi del Toulouse pròpiament dit amb atenció especial als jugadors que nosaltres considerem més importants dins l’equip. Actualment són els segons de la Lliga tot i tenir un dels pitjors balanços pel que fa a la diferència de gols, ara veureu per què. No és un equip que desplegui un gran joc d’atac, el seu punt fort és la defensa i es basen en això per tirar endavant els partits. La parella de centrals que formen Cetto i Fofana és bastant sòlida, ja que es complementen prou bé. El primer és el típic central argentí amb determinació, fort al tall i amb capacitat d’anticipació i intimidació. Fofana és un central francès bastant jove (23) amb una resistència increïble i una forma física envejable, normalment és ell el qui s’encarrega de fer les cobertures a Cetto. La formació que més utilitzen és un 1-4-4-2 amb la variant 1-4-5-1 si ja es troben amb superioritat al marcador o si consideren que pel joc entre línies del rival seria necessari tenir dos mig centres de tall més defensiu.

Jugadors més destacats:

Cédric Carrasso: És un dels porters més clàssics d’Europa, és a dir, no té gaire reflexos però aporta molta confiança a la seva defensa gràcies a unes sortides molt encertades i molt fiable en els xuts des de llarga distància. Molt semblant a Diego López del Villareal. És un dels jugadors més típics de la Lliga francesa.

Jérémy Mathieu: Un lateral (tot i que a vegades juga de central) esquerre bastant curiós. És molt alt (1,90) però és fa un fart de córrer la banda amunt i avall; a més, disposa d’un bon xut des de mitja distància i una magnífica centrada des de la línia central. Els dos últims anys s’ha estancat una mica, tot i això és un dels millors laterals de la Ligue 1.

Bryan Bergougnoux: Debilitat personal. Encara que Alain Casanova no el fa jugar massa últimament, és un jugador que sempre m’ha agradat. Mitja punta amb arribada, és el clàssic 10, tècnica per distribuir el joc i amb un bon olfacte golejador. Que l’esquema del equip sigui el 1-4-4-2 no l’afavoreix perquè no té velocitat per jugar a la banda com interior. Normalment juga quan l’equip s’adapta al 1-4-5-1 en la posició de 10.

Andre Pierre Gignac: L’estrella del equip amb només 23 anys. Davanter potent, no molt ràpid però que té la capacitat d’estar al lloc adequat en el moment adequat. Aquest any porta un magnífic promig golejador amb 5 gols en 8 partits. Si segueix la progressió que manté des de que va debutar amb el Lorient pot arribar a ser un dels davanter més destacats de la Ligue 1.
Salutacions Ferran! Aprofita per anar a veure algun partit de l’equip!