Desembre decisiu

Tradicionalment a can Barça el novembre era un mes complicat. Aquest any, però, la cosa ha anat prou bé, s’ha guanyat tot excepte l’empat d’ahir contra el Getafe. Lluny de parlar dels problemes que el Barça va mostrar en aquest partit, hem pensat que començar donant una visió positiva era el que calia per no perdre de vista d’on venim.

És cert que el Barça ahir no va jugar bé, sobretot en el primer temps, en part per demèrit del propi Barça i en part per mèrit del rival; sobretot per motiu de les maleïdes rotacions, que algun dia havien de passar factura. Quan no tens Iniesta, ni Messi, ni Márquez, ni Henry, ni Busquets... i jugues amb Hleb, Keita, Bojan, Piqué, Sylvinho... l’equip és un altre i els automatismes fallen. Si a tot això afegim que el Getafe va plantejar molt bé el partit, sobretot en l’aspecte defensiu, amb cinc homes al mig del camp i una pressió asfixiant, ens trobem que Xavi havia de baixar molt a rebre per iniciar la jugada, i a més amb excessiva conducció, perquè Márquez no hi era i Piqué semblava descentrat (seu va ser l’error que va precedir el gol del Getafe). Si Xavi jugava molt lluny de l’àrea Eto’o no rebia pilotes en condicions i també baixava a rebre. Hleb i Bojan ocupaven les bandes, però només es tractava de joc posicional sense desequilibri. A les bandes no s’hi ha d’estar, perquè les bloqueges, sinó que o bé les utilitzes després de generar un espai, o bé desequilibres en l’1 contra 1. Continuem sense saber molt bé què ens aporta Keita, llevat del gol i de bones centrades quan Pep va decidir reconvertir-lo momentàniament en un lateral esquerre, o això ens va semblar.

No obstant, bona actitud a la segona part, bons recanvis i una millora substancial del joc. Un Henry força millorat que com a mínim va sortir motivat i va donar profunditat al joc blaugrana, juntament amb Pedro. Ara arriba desembre, el mes decisiu de la primera volta, i segurament de la lliga segons com vagin els resultats. El Barça l’inicia líder, un fet que tots haguéssim firmat a l’inici de la temporada, quan l’arribada de Pep i el nou projecte eren una incògnita. Un mes que determinarà el nivell real d’aquest equip i les seves possibilitats d’aconseguir el títol, i que per comparació, ens mostrarà el nivell real del Madrid, del València, del Sevilla i del Villarreal.

Per cert, el Marc em comentava que ningú havia analitzat la prima que Ramon Calderón ofereix als jugadors del Reial Madrid si guanyen una sèrie de partits seguits. Simplement apuntar que ens sembla que ningú s’adona del que Calderón està fent. Després de tenir cremat a Shuster, passa la responsabilitat als jugadors i ell es treu els problemes de sobre. Si els jugadors guanyen els partits, la gent pensarà que s’hi han posat per la prima, pels diners, per mercenaris. Si perden, la gent pensarà que ni pagant-los una milionada extraordinària són capaços de motivar-se i guanyar. Realment molt hàbil el senyor Calderón. Sempre tirant pilotes fora perquè ningú parli dels seus errors.