Derby descafeïnat

El Derby s’acostava amb la sensació de golejada per part dels blaugranes, però com bé diu “l’enviat diví” (Guardiola), s’ha d’anar pas a pas i cada partit és més complicat que l’anterior.

Sens dubte Pochettino va deixar bones sensacions en el seu debut, creiem que va saber llegir amb habilitat les carències del seu equip i les virtuts del Barça. Amb la intenció de minimitzar les possibilitats de derrota, el “mister” blanc-i-blau va plantejar un 1-4-5-1 en fase defensiva que es convertia en 1-4-1-4-1 en atac. Tot això combinat amb una defensa bastant adelantada per intentar tenir l’equip molt agrupat i que la transició defensa-atac és produís de la manera més ràpida possible.


La lesió de Márquez va perjudicar molt el plantejament tàctic de Guardiola ja que es va veure obligat a jugar amb dos centrals que no podien ajudar en la fase de creació degut a la gran acumulació de jugadors en una petita àrea del terreny de joc. El mig camp barcelonista també es va veure perjudicat per aquest fet. Gudjohnsen, Keita i Busquets no tenen la suficient capacitat associativa per poder superar la pressió que exercien els espanyolistes.
Per intentar solucionar aquesta situació els davanters baixaven a rebre per ajudar en la construcció, però aleshores, la punta d’atac es quedava sense els efectius per crear superioritats.

L’entrada de Xavi al minut 67 de la segona part va donar un nou aire al partit i el Barça va començar a desenvolupar el seu joc característic, però desafortunadament era massa tard i ni l’entrada de Messi van poder doblegar un Espanyol que aconsegueix deixar oberta l’eliminatòria fins la tornada al Camp Nou.