Messi 3.0

Quan vam iniciar aquest blog d’anàlisi futbolística vam dir que un dia parlaríem de Leo Messi. Ens ha semblat un bon moment per fer-ho. Nosaltres creiem que hi ha hagut tres Leo Messi diferents des que va començar a jugar amb el primer equip del Barça, i que en les tres versions ha anat millorant. És evident que només necessita títols per ser una autèntica llegenda. Ho aconseguirà?

MESSI 1.0.

Per nosaltres el Messi versió 1.0 va aparèixer una càlida nit d’estiu, en un Gamper de finals d’agost contra la Juventus, en aquell moment dirigida per Capello. Va ser un inici espectacular. Regat, rapidesa, tècnica... vam quedar meravellats. Tot i que ja havia debutat abans amb el primer equip del Barça, aquell va ser el primer partit en què vam veure alguna cosa especial. Des d’aleshores, va començar a jugar de forma més regular, gràcies a Frank Rijkaard. Compartia vestuari amb el millor del món, Ronaldinho, i s’aliava amb ell i amb Deco per fer de les seves.

El primer Messi era bàsicament individualista. Cada jugada que feia era la més important. A cada jugada agafava la pilota i encarava amb l’objectiu de driblar. Sortia al camp de forma tan intensa que no es dosificava. La seva explosivitat li van provocar lesions que tots recordem. Defensar no era cap prioritat per ell. Buscar aliats i combinar de forma intel·ligent, tampoc. El seu joc era de carrer, elèctric, vertical, espectacular, però absolutament contrari a la idea del futbol com un joc d’equip. Funcionava perquè el Barça ja tenia a Ronhie com a 10 per decidir partits i liderar l’equip. Messi era la joia de la corona, sortia i rebentava el partit, però no deixava de ser un extrem perillosíssim amb mancances a l’hora d’aixecar el cap. Si li preguntaves a Messi per què jugava d’aquella manera, segur que no ho sabria explicar. Era pur instint, a diferència de, per exemple, Deco, un jugador que era l’extensió de l’entrenador dins del camp i sabia en tot moment què calia fer en un partit des del punt de vista col·lectiu.



MESSI 2.0.

En la decadència de Ronaldinho vam veure que Messi l’idealitzava massa. S’aliava amb ell fins al punt del ridícul més absolut. Hi havia moments absurds que tots recordem on Messi i Ronaldinho se la passaven mútuament per aguantar la pilota en els últims minuts d’un partit. O es buscaven tant que la resta de jugadors s’ho quedaven mirant, perdent així mobilitat en totes les línies i perjudicant clarament l’equip. Vam témer per Messi però afortunadament per ell el gran Ronaldinho, a qui sempre estarem agraïts pel que ens va donar (és el jugador més espectacular que jo hagi vist mai), va abandonar el Barça quan el seu joc va arribar a un punt de no retorn.

De fet va ser durant l’última temporada de Ronhie que Messi va evolucionar. Quan el Gaúcho es perdia partit rere partit per lesions i Messi havia de jugar. Començava, de fet, a combinar més, i sobretot, començava a fer gols, alguns realment impressionants, que feien que tothom el comparés amb Maradona, com el del Getafe. Però la seva posició seguia sent la d’un extrem que parteix des de la dreta, que rep al peu i busca el dribling. Poques vegades sortia de la seva zona, i sempre feia el mateix: anar cap al centre buscant angle per xutar. Li feien el dos o el tres contra un i s’acabava la història. Ell atreia tres jugadors cap a la seva zona però era incapaç de moure la pilota cap a un company que estigués més sol.

MESSI 3.0.

Aquest any trobem el Messi versió 3.0. Un Messi que porta el 10 a l’esquena i que s’ha alliberat de la possible mala influència de Ronaldinho. Ha sortit de la banda dreta per moure’s amb més llibertat, malgrat que segueix sent el seu punt de partida. Deixa de ser un extrem per convertir-se en un mitja punta, teòricament creador de joc. Ha millorat en el joc col·lectiu, es dosifica molt més, apareix quan ha d’aparèixer, i té molta més força mental que abans. Els partits del Tourmalet ho confirmen: marcat durant tot el partit i patint fortes entrades i faltes constants, ha aparegut sempre al final fent els gols de la tranquil·litat, demostrant que seguia endollat en el partit.

Un Messi que pressiona com tots i ajuda més en defensa, bàsic perquè un 4-3-3 funcioni correctament. Ara, sense necessitat de fer la jugada de la seva vida cada vegada que rep la pilota, sap millor quan ha de driblar, o quan l’ha de passar. Fins i tot ens ha demostrat que la sap rebre a l’espai, i no només al peu com abans. I per suposat, el Messi 3.0 és el Messi més golejador que hem conegut. Porta 19 gols. En lliga ha fet 10 gols i porta 6 assistències. Ha evolucionat en totes les facetes que afecten a un esportista d’elit. Cuida més la seva preparació, ha assumit més responsabilitats sobre el camp, acoblant millor el seu joc dins l’engranatge de l’equip, i està aprofitant el bon moment col·lectiu que viu el Barça per explotar la seva capacitat de desequil·libri. Els resultats no han trigat a aparèixer.

Esperem que les lesions hagin quedat enrere, però no oblidem el tractament hormonal que se li va administrar de petit per forçar-lo a créixer. Aquest noi ha estat sobre explotat, sobre forçat físicament i encara és molt jove. El seu futur, sincerament, ens sembla una incògnita.