L'embolic de les televisions (primera part)

El F.C. Barcelona deixa avui TV3 sense poder emetre el partit de Copa entre el Barça i el Mallorca. Per entendre aquesta història ens hem de remuntar als contractes de 12 de juny de 1999 i 15 d’octubre de 2003, segons els quals el F.C. Barcelona concedia primer a Telefónica i després a Sogecable tots els ingressos derivats de la participació de totes les seccions esportives del Barcelona en les competicions internacionals, a canvi d’una retribució fixa, més una part variable en funció dels resultats esportius, des de la temporada 2003/2004 a la 2007/2008, ambdues incloses.

El 12 de juliol de 1999, el F.C. Barcelona, presidit aleshores per Josep Lluís Núñez, subscrivia un contracte amb Telefónica, pel qual el Barça li cedia en exclusiva els drets per a l’explotació de la imatge televisiva i audiovisual. En el cas que els drets audiovisuals s’haguessin de cedir a les entitats organitzadores de les competicions, com és el cas de la UEFA amb la Champions League, el club es comprometia per aquest contracte a pagar la totalitat de les retribucions que percebés de la UEFA per qualsevol concepte, a Telefónica.

El contracte de 15 d’octubre de 2003 no és més que la continuació del primer, ara a mans, no de Telefónica, sinó de Sogecable, que “hereta” parcialment aquests drets, és a dir, inicialment els comparteix amb Telefónica; més endavant Vía Digital (l’accionista majoritària de la qual era Telefónica) s’integraria dins l’aparell de Sogecable, passant aquesta a obtenir tots els drets (desembre de 2004). Telefónica mantenia un 16,38% de la nova Sogecable, mateix percentatge que tenien els altres dos socis de referència de la companyia: Prisa i Canal Plus.

Qüestions societàries a part, resulta que arribats a un determinat punt, el F.C. Barcelona va al·legar que només li corresponia pagar una part i no la totalitat dels ingressos rebuts de la UEFA a Sogecable, com sembla que s’havia compromès en aquests contractes.

Per aquest motiu, i després de les reiterades negatives del F.C. Barcelona a reconsiderar la seva postura, Sogecable va presentar una demanda davant dels Jutjats de Primera Instància de Barcelona en data 4 de maig de 2007. L’assumpte va recaure sobre el Jutjat de Primera Instància número 47, que ha condemnat al F.C. Barcelona a pagar 49.353.062 euros més el 16% d’IVA, és a dir, 57.249.552 euros, més els seus corresponents interessos, a Sogecable. A aquesta quantitat se li haurà de sumar l’import total rebut de la UEFA per la participació del Barça a la Champions la temporada 2007/2008, més els seus corresponents interessos legals, quantitat que no ha estat determinada en aquest procés per ser posterior a la demanda presentada per Sogecable, encara que la UEFA calcula que són uns 27,5 milions d’euros, segons va publicar en la seva revista oficial Session Review. La sentència també condemna el Barça a pagar les costes del procés.



Davant d’aquesta sentència cap recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial de Barcelona, no obstant, el nostre Dret Processal permet l’execució provisional d’una sentència. Pel que llegim als diaris s’ha sol·licitat aquesta execució provisional. El Barça ho ha de pagar sí o sí en menys de tres mesos, independentment de la marxa del seu recurs d’apel·lació. Es tracta d’una mena de “fiança” i en cas de guanyar l’apel·lació, el Barça recuperaria els diners.

El F.C. Barcelona confia que la seva interpretació del contracte sigui la correcta, per això ha recorregut la sentència (llegireu als diaris que l’assumpte està “sub iudice”, perquè la sentència no és ferma, malgrat s’hagi executat provisionalment). Tanmateix, sembla que el Barça té previst pagar aquests diners a través de Telefónica, i la resta espera obtenir-ho de TV3.

En definitiva, la qüestió és que el Barça ha incomplert contractes amb Sogecable, i pretén que entre Telefònica i TV3 li paguin la quantitat a la que ha estat condemnada provisionalment. A TV3 la trobem enmig del sarau perquè figura com a garant solidari en un altre judici, que ni tan sols està resolt, del Barça contra Audiovisual Sport (empresa participada per Sogecable en un 80% i per la CCMA, la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vaja, bàsicament, TV3, en un 20%). En aquest segon judici (diferent del primer), el Barça reclama que Audiovisual Sports és qui deu diners al Barça, pels drets de la temporada passada.

TV3 respon justament això, que és garant en una altra cosa, que és un altre plet i que no està resolt. De manera que difícilment el Barça tindrà el suport de TV3 per fer front a aquest pagament. Per això la CCMA ha negat que Televisió de Catalunya (TV3) es faci càrrec dels 30 milions d’euros que li reclama el Barça, acord que pel que sembla és verbal i del qual no existeix cap document firmat.

El Barça no vol deixar que TV3 emeti cap partit més aquesta temporada mentre el canal català no es comprometi per escrit a pagar: el club està decidit a mantenir el veto a TV3 mentre la CCMA no garanteixi el pagament dels 30 milions d’euros. Demà, el final de la historieta...