Nàpols

Als fans de Maradona, el ressorgiment d’un equip històric al Calcio com és el Nàpols, ens trasllada a una època màgica on un club de mitja taula podia fitxar el millor jugador de la història.

L’assentament definitiu del Nàpols a primera s’ha aconseguit gràcies a una magnifica direcció esportiva. Pirpaolo Marino (director esportiu) ha aconseguit consolidar una magnífica columna vertebral formada per una mescla de jugadors joves i veterans, amb ambició i qualitat diferencial per decidir un partit per ells mateixos. Aquesta columna vertebral es sustenta principalment en quatre noms: Paolo Cannavaro, Leandro Rinaudo, Marek Hamsik i Ezequiel Lavezzi. No oblidem tampoc a boníssims jugadors complementaris com poden ser Walter Gargano, German Denis, Daniele Mannini i Marcelo Zalayeta.

Analitzem la ja esmentada columna vertebral. Paolo Cannavaro i Leandro Rinaudo formen una de les millors parelles de centrals de la Lliga italiana. Són complementaris. El primer té anticipació, col·locació i velocitat, mentre que el segon domina el joc aeri i la correcció d’espais. A més, l’un és dretà i l’altre esquerrà, de manera que la sortida de pilota està garantida. A la zona del mig camp, la “alma mater” és l’eslovac Marek Hamsik, un dels jugadors més complets del món, domina les transicions, té bon joc aeri, una col·locació magnífica i treball defensiu, però la seva característica principal és el xut des de mitja i llarga distància. A mig termini i si segueix la seva progressió pot convertir-se en un jugador de característiques semblants a les de Gerrard. Finalment, Ezequiel Lavezzi és la màgia. Campió olímpic juntament amb Messi, és el jugador més desequilibrant en l’1x1 de l’equip. Ocupa posicions de segona punta amb un golejador nat per davant, tot i això també pot jugar més escorat a la banda esquerra (apunta Txiqui!). La seva principal virtut és el regat i la velocitat amb que l’executa. A vegades és bastant irregular i com Messi, és intranscendent en el joc aeri.

Els jugadors que abans hem anomenat com complementaris, són eficients en la seva tasca i ajuden a conformar un bon equip titular. El problema de la plantilla és la poca profunditat de banqueta, la majoria de suplents habituals fan decréixer molt el nivell respecte els titulars. De manera que a mesura que avanci la temporada, el cansament començarà a afectar els resultat de l’equip que, segurament, acabarà prop de les posicions de UEFA.

Aprofitant l'ocasió, ens agradaria agrair a “Els millors anys de la nostra vida” la petita falca que van fer del nostre humil blog i especialment a Ricard Torquemada a qui considerem un mestre. Al següent link podreu trobar la cita que ens van fer al programa: http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=316260