Setmana complicada

S’ha viscut una setmana complicada a Can Barça. L’empat contra el Betis, les declaracions d’Eto’o, que només han servit per vendre diaris entre setmana, i la derrota contra l’Espanyol han situat el Madrid a 7 punts. Com que ells pensen que guanyaran al Bernabéu, segurament consideren que estan a només 4 punts virtuals. Des de Madrid ja han iniciat l’atac psicològic, que d’això en saben un munt.

De la derrota contra l’Espanyol hi ha dos factors a destacar: el primer, l’habilitat de l’Espanyol per aturar el partit constantment i no deixar que el joc del Barça fos fluid, ràpid o precís, en definitiva, desconnectar el Barça del partit; i el segon, la rigorositat d’un àrbitre que es va posar nerviós i va posar en serioses dificultats al Barça al deixar-lo amb deu jugadors durant una hora de partit. Però com diu Cruyff en el seu article de El Periódico: "L’àrbitre va estar malament? Sens dubte. Falla Valdés en el segon gol? Sens dubte. Va perdre el Barça per aquests dos noms propis? Rotundament, no. Va perdre perquè no va saber sobreposar-se al no-partit”. I continua dient que no té res a objectar a l’Espanyol, que va perdre temps i va tallar el joc, fet comprensible si atenem a la seva situació a la taula de la classificació. Crec que és una lectura correcta, la que cal fer per poder seguir endavant sense exagerades preocupacions.

Un altre debat que escoltarem aquesta setmana: es va equivocar Pep en els canvis? El fet de no aconseguir l'empat o la victòria és culpa de Pep? Com hem dit en aquest blog més d'una vegada, Pep és clarament intervencionista, i això ens agrada. Amb deu jugadors té lògica que tregui puntes per poblar el mig camp i no perdre possessió. Al final, té lògica que Busquets i Piqué pugin a la punta d'atac per despenjar pilotes (joc directe) per la rematada d'homes com Gudjohnsen (creació + arribada de segona línia). No hi va haver resultats positius perquè el Barça no havia posat en pràctica aquesta estratègia final, però no li podem retreure a Pep que almenys no intervingués d'alguna manera. Per desgràcia, no sempre faràs un gol creat des de la banqueta.

Per això, abans que comenci l’alarmisme, només cal recordar que a) El Barça de Rijkaard de la primera lliga també va tenir empats in extremis i alguna derrota produïa per algun error de Valdés, per posar un exemple, o bé venia l’Atlètic de Madrid de torn amb el Fernando Torres de torn i el Barça perdia al Camp Nou de forma encara més contundent que el dissabte passat; b) Set punts són molts punts i és normal que si el segon guanya nou partits seguits retalli una mica la distància, però la seva ratxa també acabarà i el Barça encara té temps de demostrar que això només ha estat un accident; c) No oblidem que aquest Barça de Pep no porta un cicle gaire llarg. Només fa uns cinc o sis mesos que tot això va començar, ni abans havíem de guanyar el triplet ni ara es començarà a perdre tot, com sempre, un punt mig seria òptim; d) Una cosa bona han estat les rotacions, que fan que el Barça disposi d’una plantilla àmplia per afrontar Champions, Copa i Lliga a la vegada; e) El Barça té l’experiència de dos anys seguits regalant la lliga, hauria de ser experiència suficient per haver après la lliçó.