15/2/09

Persisteixen

Una cosa va prometre Guardiola al començar la temporada: “persistirem”, i l’equip persisteix fins al minut 93 de cada partit, com aquell qui diu. Els socis, o els aficionats com ara nosaltres, no ens podem queixar, malgrat que a la primera part el Barça no trobava el joc d’equip ni les ocasions; tot el pes queia en mans d’un sweet Iniesta que intentava desbordar per la seva banda mentre el Betis feia l’1-0 i després el 2-0, en errors de concentració dels defenses blaugranes i l’encert d’un perillós Betis que va poder fer el tercer a la segona part.

Hleb va començar bé i va acabar molt malament. És un jugador que no hauria de jugar en banda. Keita va estar molt apagat, i el 2-0 en contra no acredita que fes una gran tasca de contenció brutal, la veritat... igual que Busquets, no gaire fi. Alves estava accelerat, mal ubicat, només a la segona part es va entonar... En fi, com ja sabem, les rotacions, unides a un conjunt de discretes actuacions individuals fan, a vegades, un mal partit.


Per sort Iniesta va provocar hàbilment el penal que va transformar Eto’o (després del primer rebuig del porter), just abans del descans, i a la segona part ja es va veure una altra cosa. Era el Barça que tots coneixem, que combina, que crea ocasions, que mou ràpid la pilota... però no hi va haver sort ni encert. Només el just i necessari per fer el 2-2. Normal, si regales tota una primera part, després és complicat guanyar el partit.

Eto’o feia el segon després de la seva obstinació en quedar-se de “9” i recordar-li a Guardiola que ell ja li havia dit, que des d’allà marcaria. De fet, és on ha de jugar per rendir al màxim. No sabem si Leo, de “9”, hagués marcat o no. Sigui com sigui, Samuel i el seu ego segueixen intactes, i gràcies a això, ja porta 23 gols en 22 partits. Que segueixi així, aquest lleó sempre serà indomable.



Si el Barça hagués empatat una mica abans potser hagués pogut remuntar, però el més important és l’actitud de l’equip. Amb això ens quedem. Malgrat tot, s’ha d’anar amb compte i no regalar 45 minuts com ho va fer ahir el Barça, perquè no sempre es pot rubricar una remuntada èpica.

1 comentario:

Albert dijo...

La actitud va ser bona, però la concnetració en defensa va ser nul·la.
Hleb no pot jugar ni a la banda ni al mig. No pot ser que aquest tiu sigui el recanvi de Messi.

Jo a Keita el vaig veure prou bé, no se li pot demanar més a un jugador amb les seves característiques. I sí, Eto'o ha d'anar sempre pel mig, pressionant i mossegant des del primer moment.

Salutacions!